LAPROVITTOLA, EL QUART ARGENTÍ

Amb l’objectiu de treure l’equip de les posicions de descens, Nico Laprovittola s’ha incorporat aquesta setmana als entrenaments del Joventut. Diumenge, contra el Barça, al Palau Blau-grana, el nou base verd-i-negre tindrà l’oportunitat de debutar amb el seu nou equip i convertir-se en el quart jugador argentí de la història de la primera plantilla de la Penya.

Laprovittola coneix la Lliga ACB pel seu pas previ per l’Estudiantes, on va tenir Diego Ocampo d’entrenador els primers partits, i la darrera temporada pel Baskonia. Com ara, Lapro es va incorporar a aquests dos equips amb la temporada començada i amb un missatge de cara a l’afició similar a l’actual. “No ens hem d’amagar ni tenir por de res, ho hem d’afrontar i lluitar”, ha declarat a Badalona l’exjugador dels Spurs, decidit a canviar el rumb del Joventut.

Encert, caràcter i determinació és el que s’espera de Laprovittola. Per ell s’escau perfectament aquest plus d’agressivitat que tant caracteritza els jugadors argentins que ja hem vist abans a l’ACB: Scola, Noccioni, Oberto,  Prigioni o els exverd-i-negres Espil i Van Lacke.

CARA I CREU

Juan Alberto Espil i Fede van Lacke son dos dels tres argentins que anteriorment han jugat en el primer equip de la Penya. El tercer és Maxi Reale, un escorta fitxat la temporada 2001-02 que va venir de torna amb Espil i que pràcticament no va deixar petjada (3,4 punts i 2,6 de valoració). Un jugador que havia fet carrera al seu país i que abans de fitxar per la Penya només havia jugat una temporada a Europa, concretament a Cantú.

Reale no va exhibir un caràcter guanyador com sí tenen gairebé tots els seus compatriotes. Més aviat se’l recorda per haver estat una de les més grans pífies del club, com anys després ho serien l’australià Cattalini o el britànic Sullivan i ara mateix l’inclassificable Gudul.

En canvi, els aficionats de la Penya guarden molt bon record d’Espil i de Van Lacke, distanciats una dècada en el temps.

ANOTADOR COMPULSIU

Juan Espil va arribar al club amb 33 anys després d’haver-se mostrat com un anotador compulsiu en el Baskonia durant quatre temporades. En deixar Vitòria, va marxar a la Lega italiana i va jugar un any al Cantú. I a l’estiu del 2001 va venir a Badalona de la mà de Manel Comas, un dels entrenadors que havia tingut al Baskonia.

Espil, un anotador compulsiu, va quallar plenament durant les dues temporades que va jugar a la Penya. Ràpidament es va convertir en un referent ofensiu de l’equip juntament amb els nord-americans Beard i Baston. La temporada 2001-02, la mateixa en la que Reale va compartir vestidor amb ell, va acreditar unes mitjanes de 16,1 punts i 13,6 de valoració en 33 minuts de joc. La següent va baixar a 11,7 punts i 8,5 de valoració en 22,6 minuts degut a la competència que li va sorgir amb el fitxatge de Paco Vázquez.

Al deixar la Penya, Espil va seguir la seva carrera a diferents equips espanyols. Va jugar al Manresa (ACB i LEB), Tenerife (LEB) i Lagun Aro Bilbao.

DE VALLADOLID, A BADALONA

L’altre argentí que és recordat a l’entorn verd-i-negre per la seva aportació a l’equip és Van Lacke. Als 37 anys continua actiu en el Delteco Gipuzkoa on s’ha convertit en un dels jugadores més estimats. Com a Badalona.

Van Lacke va fitxar pel Joventut la temporada 2011-12, procedent del Valladolid. Contràriament al que es pugui pensar, el club castellà no va ser la seva porta d’entrada al bàsquet espanyol ja que abans de passar tres anys a la capital del Pisuerga havia jugat al Cantàbria, Múrcia, Los Barrios, Ciudad de Huelva i Granada entre 2002 i 2008.

A la Penya es va trobar la competència directe de Jelinek i Obasohan, però no va tenir problemes per fer-se en un lloc fixe a l’equip de Salva Maldonado.

Durant l’única any que va jugar a la Penya, ja que després per motius familiars va decidir tornar a l’Argentina, Van Lacke va signar unes mitjanes de 7,7 punts i 8 de valoració en 25,7 minuts de mitjana. El seu millor partir va ser a l’Olímpic davant el Cajasol (83-65), en el que va anotar 17 punts (4/5 triples) i va repartir sis assistències per acabar valorant 25.

Després de jugar entre 2012 i 2014 a Boca Juniors i Obras Sanitarias, Van Lacke ha tornat a la Lliga ACB per jugar a Estudiantes i Delteco, amb una experiència al Ciclista Olímpico La Banda del seu país entremig.