En una època en la que els equips de la denominada Lliga Nacional només
podien alinear un estranger el més normal és que aquest jugador fos pivot i la
seva nacionalitat nord-americana. Quan el Joventut va trencar motllos la
temporada 1977-78 amb la incorporació del base iugoslau Zoran Slavnic
l’històric club badaloní acabaria trobant el revulsiu que necessitava un equip
amb quatre internacionals espanyols (Margall, Fernández, Santillana i Filbà)
per interrompre l’hegemonia del Real Madrid -campió de lliga les deu temporades
anteriors- i aconseguir el seu segon títol de la competició.
Jaume Serra, nou director esportiu de la Penya, en va tenir prou amb dos
petits retocs a la plantilla. Per una banda, va donar per acabada l’etapa de
Josep Maria Meléndez com entrenador de l’equip, tercer classificat la temporada
anterior, i el va substituir per Antoni Serra, que havia fet una excel.lent
feina a Manresa durant el set anys anteriors. Per l’altra, va donar la baixa a
Frank Costello, el primer nord-americà de la història del club, i va apostar
fort pel fitxatge del base iugoslau Zoran Slavnic.
Amb el canvi d’entrenador i l’aposta pel director de joc balcànic la Penya
encetava una nova etapa que culminaria no tan sols amb el títol de Lliga sinó
també amb un rècord d’imbatibilitat de
34 partits oficials que encara és vigent al bàsquet espanyol.
El Joventut, amb un cinc titular molt definit i l’aportació esporàdica de
Bosch, Ribas -pare de l’actual jugador del Barça Lassa Pau Ribas-, Mulà, Mia
Ferrer i Abadia, als que se’ls afegia el nord-americà Ed Johnson a la Copa
Korac, va aconseguir el rècord la temporada 1977-78 sumant 13 victòries a la Lliga,
12 a la Copa i 9 a la competició europea.
La temporada 2013-14 el Real Madrid es va quedar aprop de la marca
verd-i-negra, amb 31 victòries consecutives entre Supercopa (2), Lliga (16) i
Eurolliga (13), però va caure finalment contra el CSKA (85-71) a la quarta
jornada del top 16, el 23 de gener de 2014.
La Penya que a l’estiu de 1977 es va posar en marxa amb el tàndem Jaume
Serra-Antoni Serra, un als despatxos i l’altre a la banqueta, i sota la
presidència de Mas Vilalta, ho va fer amb aires renovats. Tot i els pocs
canvis, ja era significatiu l’arribada d’un nou entrenador i l’aposta per
Slavnic, un fitxatge que va ser possible perquè el base iugoslau ja havia
complert 28 anys, l’edat mínima que els dirigents esportius del seu país
exigien a un jugador per poder fitxar per un club estranger.
SLAVNIC, EL LÍDER
L’impacte d’Slavnic, un líder amb caràcter que venia de guanyar tres
Eurosbaskets amb Iugoslàvia i que l’estiu de 1978 aconseguiria també el Mundial
amb la seva selecció, va ser instantani. La Penya va fer una gira de
pretemporada per l’Argentina i va guanyar el set partits que va jugar amb
diferències entre els 10 i 48 punts. “Slavnic és més que un líder. Ha nascut
sent-ho”, declarava Antoni Serra a la tornada de Sud-amèrica en una entrevista amb
el diari ‘4-2-4’.
Amb l’aval de l’èxit obtingut a Sud-amèrica, la Penya va encetar la
competició oficial amb la disputa de la Copa del Rei, que aquella temporada
estrenava format. Els 12 equips de la Lliga Nacional es van repartir en tres
grups de quatre equips que van jugar l’octubre i el novembre una lligueta a
quatre voltes en fases de concentració a les quatre pistes. Els dos primers de
cada grup passaven a quarts de final, que s’aparcaven fins el maig, un cop
acabada la Lliga. La Penya va guanyar els quatre partits al Granollers, al
Manresa i a L’Hospitalet, és a dir tots 12.
El 20 de novembre, els verd-i-negres debutaven a la Lliga contra el Manresa,
l’exequip d’Antoni Serra, amb una discreta victòria a Badalona per deu punts
(93-83). Era l’inici del camí que els portaria a proclamar-se campions el 30
d’abril de 1978 al guanyar a l’última jornada al Baskonia per 68-115 al vell pavelló de
Mendizorrotza.
CAUEN MADRID I BARÇA
Els verd-i-negres van guanyar els 13 primers partits, entre els quals
destaquen les victòries contra dos rivals directes, el Real Madrid (86-79) i el
Barça (63-66), a les jornades 3 i 4. “Estic satisfet perquè no li posarem el
títol en safata al Madrid”, declarava Serra després de la victòria al Palau.
“Ara bé -es lamentava-, el Joventut comença a partir d’aquest moment el més
difícil. Tots aniran a per nosaltres, se’ns esperarà amb ganes... serà
terriblement dur”, afegia el mataroní.
La Penya va seguir guanyant els seus partits, tant a la Lliga com a la Copa
Korac, fins que va haver de visitar al Madrid. Quan els badalonins es van
presentar a la pista de l’antiga ciutat esportiva blanca, sumaven 41 partits
invictes, 34 dels quals oficials. L’objectiu del Joventut era mantenir la ratxa
contra l’equip de Lolo Sáinz i, en cas de perdre, fer-ho per menys de set punts
per conservar el bàsquet-average favorable.
DEL FI DE LA RATXA AL TÍTOL
Ni una cosa ni l’altra va succeir aquell diumenge 5 de març de 1978. El
Madrid es va imposar per 96-86 i empatava amb la Penya al capdavant de la
classificació (13-1), però es feia amb el primer lloc gràcies a aquests tres
punts de marge respecte al 86-79 de Badalona. Això significava que si els blancs
no perdien cap dels vuit partits que quedaven fins a final de Lliga s’emportarien
l’onzè títol seguit, el divuitè en 19 temporades.
El títol semblava sentenciat a favor del Madrid quan a manca de quatre
jornades pel final de Lliga, el Joventut va perdre sorprenentment a Pineda
(95-86) i deixava gairebé sense efecte la derrota dels de Sáinz contra el Barça
(101-95) l’endemà, al Palau. Ara calia guanyar els quatre partits que quedaven
i que el Madrid punxés. “Estic convençut que el Madrid perdrà a Badalona o a
Granollers”, declarava Serra davant els dos desplaçaments que els quedaven als
blancs, contra el Cotonificio i l’Areslux.
I així va ser. Si unes setmanes abans el Barça ‘jugava’ per la Penya, el
Coto, l’altre gran rival dels verd-i-negres, va derrotar al Madrid per 101-97 a
l’atapeïda pista del CP Sant Josep en un partit on l’àrbitre Salvador Vidal va
influir descaradament en el resultat que finalment va permetre al Joventut
proclamar-se campió.
KORAC I COPA: ELIMINATS A SEMIFINALS
L’èxit a la Lliga no va seguir a les altres dues competicions. A la Copa
Korac, els badalonins van veure frenada la seva trajectòria immaculada al
partit de tornada de semifinals contra el Partizan (107-95). Una ensopegada que
va arribar dos dies després d’haver perdut la condició d’invicte a Madrid i que
va deixar sense efecte el costós 114-109 obtingut a Àusies March davant l’equip
de Kikanovic (35 punts) i Dalipagic (34). Al darrere havien quedat nou partits
guanyats en aquest eurotorneig.
Pel que fa a la Copa, el Joventut va tornar a topar amb el Madrid a les
semifinals. A quarts, el campió de Lliga va patir moltíssim contra l’Askatuak
(93-90 a Badalona amb... 61 punts d’Essie Hollis! I 91-97 a Donosti), per caure
posteriorment davant els blancs. Si bé l’eliminatòria es va posar del costat
dels catalans (102-86, a Badalona), el flamant campió d’Europa va estar
implacable a casa seva guanyant per 23 punts de diferència (132-109).
ELS INVICTES DEL BÀSQUET ESPANYOL (Partits oficials)
34 partits: Joventut (1977-78)
31 partits: Real Madrid (2013-14)
28 partits: València (2015-16)
24 partits: Real Madrid (1977-78)
23 partits: Real Madrid (1960-61 i 1987-88)
20 partits: Real Madrid (1973-74) i Pamesa (1999-00)
19 partits: Real Madrid (1976-77 i 1978-79).
EL RÈCORD DEL JOVENTUT
Partits amistosos (7)
Bahía Blanca (92-70 i 82-72)
Defensores Santos Lugares (106-58)
River Plate (107-89)
Selecció Uruguai (92-72)
Obras Sanitarias (86-72)
Colón (95-75)
Copa del Rei (12)
L’Hospitalet (92-73, 96-59, 86-70 i 108-86)
Manresa (108-85, 124-92, 108-76 i 107-73)
Areslux (101-83, 112-76, 82-81, 94-80)
Copa Korac (9)
Orthez (72-76 i 116-79)
OKK Belgrad (85-71 i77-95)
Xerox Milà (96-78 i 88-92)
Hagen (100-73 i 85-87)
Partizan (114-109)
Lliga (13)
Manresa (93-83 i 89-105)
Mataró (86-101 i 98-74)
Real Madrid (86-79)
FC Barcelona (63-66)
Askatuak (91-80)
Cotonificio (89-101)
Pineda (103-91)
Areslux (91-99)
Estudiantes (111-96)
L’Hospitalet (71-92)
Baskonia (110-83)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada