CONFECCIÓ DE LA PLANTILLA
La limitació pressupostària fa que el Joventut fitxi jugadors de perfil
baix i que el seu rendiment sigui una incògnita. Dels cinc fitxatges de
l’estiu, només Bogdanovic, que retornava a Badalona i havia jugat al Cajasol i
l’Andorra, coneixia l’ACB. Gielo, Lapornik, Stutz i Vasiliauskas debutaven a la
competició. El base lituà va haver de ser tallat per baix rendiment i Stutz va
estar a punt. Començada la temporada es van incorporar a la plantilla, un
exACB, Jordan, i un altre debutant, Smith, que no ha respost a les
expectatives.
CANVI D’ENTRENADOR
A les dificultats per construir una plantilla competitiva se li va afegir
el canvi d’entrenador. La Penya va tancar a final de la temporada passada un
cicle de cinc anys amb Maldonado, que va acreditar una mitjana de 16 victòries.
Ocampo, el seu substitut, te una llarga trajectòria com a tècnic ajudant (amb
Pedro Martínez, Plaza, Aíto), però va aterrar a Badalona amb només 50 partits
com a primer entrenador. El desgavell tàctic en l’últim partit contra el Rio
Natura qüestiona més que mai la seva elecció.
EL LLAST DEL 0-5
Perdre els cinc primers partits ha marcat en part la trajectòria de
l’equip. A Múrcia, a la primera jornada, la Penya va arribar a guanyar per 13
punts. Ningú s’esperava una ensopegada al següent partit a l’Olímpic, contra el
Montakit (65-82), però els madrilenys es van aprofitar de la fredor ambiental
provocada per l’horari de televisió (19.15 h.) en un dia laborable que va
aplegar poc més de 3.600 aficionats per decidir a l’últim quart (17-29).
Després van arribar tres derrotes més contra l’Andorra (92-73), Iberostar
(73-78) i Baskònia (83-90) i per fi la primera victòria, a Manresa (81-85),
tallant el pitjor inici de temporada de la història del club.
FINALS A CARA I CREU
La Penya ha guanyat dos partits a l’últim segon. Davant l’UCAM (86-84), amb
una esmaixada de Bogdanovic i contra el València (86-84) perquè Diot va fallar
un triple. N’ha perdut un altre al límit, contra l’UCAM a la primera jornada,
quan Campazzo va desfer l’empat amb una entrada que va suposar el 67-65. I ha
estat incapaç de guanyar-ne’n dos més a l’últim segon: a Fuenlabrada (94-88,
després de pròrroga) quan Smith -amb tota la possessió- es va jugar un triple i
contra el Rio Natura (82-83) al no arribar a llençar als últims quatre segons,
després d’un temps mort.
Els verd-i-negres també van tenir opcions de guanyar contra el Barça
(79-77), Real Madrid (78-81), València (77-72) i Unicaja (77-74) en uns partits
que, sorprenentment, van dominar durant moltes fases i gairebé fins els últims
instants.
LESIONS DE LLARGA DURADA
Amb tant pocs recursos per fitxar, les lesions de llarga durada de Nogués
(només ha jugat 13 segons) i de Miralles (inèdit des de la jornada 12) han
deixat l’equip sense dues rotacions. El pivot va fer una mitjana de 5 punts i 4
rebots en 19 minuts.
LLIGA DE 17
Estudiantes va aconseguir seguir aquesta temporada a l’ACB al no haver
hagut ascensos i ho hagués pogut fer el Gipuzkoa si no fos perquè hi va renunciar
al considerar que amb el seu pressupost no aconseguiria fer un equip competitiu.
D’haver seguit els bascos, molt probablement seria un dels més ferms candidats
al descens, amb la qual cosa una de les dues últimes places ja tindria
propietari.
JORNADA DE DESCANS
La Lliga de 17 equips ha provocat que cada jornada n’hi hagi un que
descansi. Fer-ho a l’última jornada de la competició, com li succeirà a la
Penya, és un gran hàndicap perquè haurà de veure-les venir, depenent de
tercers. A l’última jornada, el Tecnyconta rep l’Estudiantes; l’Obradoiro al
Barça i l’Unicaja al Betis. En el cas d’aquests dos últims equips, fins i tot a
catalans i malaguenys els pot resultar més beneficiós jugar a perdre per buscar
un aparellament de playoff teòricament més assequible amb el Tenerife, per
exemple, que amb el Baskonia.
INESTABILITAT ECONÒMICA I SOCIAL
Tot i que els jugadores i l’equip tècnic asseguren que no ha influït la
situació institucional del club, és normal que la incertesa sobre la
supervivència del club hagi acabant afectant l’equip com l’entorn. A això se li
ha d’afegir una situació esportiva sense precedents a Badalona, on l’amenaça
del descens planeja sobre el Joventut per primera vegada en gairebé 90 anys
d’història.
DESCONGELACIÓ
DELS ASCENSOS
La propera temporada es consumaran els dos ascensos a la Lliga ACB, ja que
la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC) suprimirà el cànon
d’accés a la competició. Els últims cinc anys, només l’Iberostar Tenerife i l’Andorra
han accedit a la màxima categoria. Pel camí s’hi han quedat Palència, Burgos,
Melilla i Ourense, que te la plaça congelada per ascendir la propera temporada
sigui quin sigui el lloc en que acabi la Lliga EBA.
Tanmateix, aquests últims cinc anys han eludit el descens Manresa (2
ocasions), Estudiantes (2), Gipuzkoa (2), Fuenlabrada i Valladolid. En el cas
del Gipuzkoa podrien ser tres si hagués continuat aquesta temporada a l’ACB com
se li va proposar. En aquestes últimes cinc temporades només s’han consumat dos
descensos esportius (Valladolid i Retabet) i un per motius econòmics
(Lucentum).
AMPLIACIÓ DE L’EUROLLIGA I FINESTRES FIBA
És més probable que la Lliga ACB es redueixi a 16 equips que no que es
torni a la clàssica de 18 equips. La incorporació de dos equips més a
l’Eurolliga farà que es passi de 30 a 34 jornades i l’aparició de les finestres
FIBA perquè juguin les seleccions comprimirà molt més el calendari. La solució?
Que baixin dos equips de l’ACB i si només en puja un, la lliga de 16 ja serà
una realitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada