Coincidint amb el pitjor moment esportiu, econòmic i
institucional de la història del Joventut, dissabte es compleixen deu anys de
la consecució del títol de la Copa ACB, l’últim gran trofeu estatal guanyat pel
club badaloní. Un títol aconseguit contra el TAU Baskonia, a Vitòria, que
reafirmava el creixement de la plantilla verd-i-negra que entrenava Aito García
Reneses i que tenia com a principals referents a dos joves sorgits de la pedrera:
Rudy Fernández i Ricky Rubio.
La temporada 2007-08 va ser l’última d’Aito a la banqueta del Joventut i
també de Rudy, que va decidir donar el salt a l’NBA l’estiu següent fitxant pels
Portland Trail Blazers. El tècnic, en la seva segona etapa a la Penya, va
construir durant cinc anys i amb l’aler mallorquí com a jugador franquícia un
projecte il·lusionant que va tornar al club a l’elit del bàsquet espanyol i
europeu amb un joc elèctric i espectacular com feia anys que no es veia.
Entre 2003 i 2008, el Joventut va guanyar la Copa ACB (2007-08), la Copa
ULEB (2007-08), una FIBA Eurocup (2005-06) a més de dues Lligues Catalanes
(2005 i 2007). En les tres darreres temporades va ser semifinalista de la Lliga
ACB, una fita que no aconseguia des del curs 1996-97, en el que també va ser
campió de Copa amb la inoblidable tripleta Turner-Toolson-Beard i Alfred Julbe
a la banqueta.
CAP DE SÈRIE I SENSE BAXTER
La Penya arribava a la fase final de la Copa com a tercer classificat de la
Lliga ACB, amb 12 victòries i 5 derrotes, per darrere el Real Madrid (14-3) i
el Iurbentia Bilbao (13-4). A l’última jornada s’havia imposat al Granada, a
domicili, per 76-85, amb Rudy (34 punts i 37 de valoració) i Ricky (15 punts i
22 de valoració) com a grans protagonistes. Un avís del que eren capaços de fer
al Buesa Arena la setmana següent.
La Penya va aterrar a Vitòria sense Lonny Baxter. Un parell de dies abans
que l’expedició marxés cap al País Basc el club va fer oficial la rescissió de
contracte de l’ala-pivot, que no es va adaptar al joc de l’equip. El nord-americà
no s’havia pogut incorporar a la plantilla fins mitjans de novembre a l’haver
de complir al seu país una pena de dos mesos de presó per tràfic d’armes i quan
va jugar no va complir amb les expectatives de l’entrenador. Aito el volia per
defensar quatres llançadors i com que ja tenia ben cobert el joc interior amb
Hernández-Sonseca, Moïso, Popovic i Jagla va decidir tallar-lo.
El Joventut tenia el handicap de debutar divendres. Si arribava a la final
jugaria tres partits en tres dies, sense cap jornada de descans. Però tot i el
cansament acumulat, els verd-i-negres van ser capaços de despatxar el Pamesa
(84-59) i al Madrid (81-76) abans de plantar-se a la final i guanyar a
l’amfitrió TAU (82-80).
EL BARÇA, FORA I PASSEIG VERD-I-NEGRE
La Copa va començar dijous amb la sorprenent eliminació del Barça contra el
Iurbentia Bilbao (70-69) en un partit en el que els bases van tenir
protagonisme ofensiu. Marcelinho Huertas, amb 18 punts, i Lakovic, amb 22, van
ser els màxims anotadors d’un matx que els bilbaïns van dominar gairebé sempre
amb un màxim avantatge de nou punts a pocs minuts pel final. A l’altre partit
de quarts, el TAU va derrotar l’Unicaja per 78-71.
Divendres la Penya va debutar a la competició amb un aclaparador triomf
contra el Pamesa (84-59) -la diferència més gran en els set partits-, tot i que
el marcador va estar molt equilibrat (39-37) fins que Rudy, Ricky i Mallet van
encertar amb els triples i Barton i Hernández-Sonseca van apareixer.
Un parcial
de 31-9 va acabar amb la igualtat d’un partit que va tenir a la ‘doble R’ com a
grans protagonistes. Rudy va fer 20 punts i una valoració estadística de 22 i
Ricky, amb 17 anys, va acabar amb 9 punts, 6 rebots, 2 assistències, 5
recuperacions i 21 de valoració.
“La Penya és un ferm candidat al títol”, advertia Joan Plaza, entrenador
del Madrid, després de l’espectacular debut de l’equip d’Aíto amb qui s’havia
de jugar un lloc per la final de diumenge. Els blancs no havien tingut problemes
per desfer-se de l’Akasvayu Girona (73-60).
REMUNTADA CONTRA EL MADRID
La semifinal contra el Madrid no va començar massa bé per la Penya. Charles
Smith, autor d’11 dels primers 13 punts del seu equip, i Bullock, màxim
anotador del partit amb 20, van propiciar la primera escletxa en el marcador
(15-26). Poc a poc el Joventut es va refer amb un joc coral i l’encert amb els
triples, arribant al descans amb només dos punts de desavantatge (44-46).
La gran defensa sobre Bullock (només 2 punts després del descans) i un
parcial de 12-0 va decantar el partit a favor dels badalonins (56-48). Un
triple de Jagla va augmentar l’avantatge
a 9 punts (59-50) i un altre de Rudy a la remanguillé a un màxim de 10 (68-58)
poc abans que acabés el tercer quart.
Tot i això, el matx no es va decidir fins els instants finals degut a
l’encert de Reyes i Charles Smith davant l’anella badalonina. El Madrid es va
tornar a avançar (75-76) amb una cistella de Mumbrú, però la sang freda de
Ricky va col.locar al Joventut novament a dalt al marcador (77-76) i Sonseca va
decidir amb dos tirs lliures fent inútils els intents dels homes de Plaza per
guanyar.
Aquesta vegada no va ser Rudy (13 punts) el màxim encistellador de la Penya
sinó Mallet (16). Jagla va fer 15 punts i Sonseca 12. Un repartiment de punts
que subratlla el joc d’equip dels badalonins per desfer-se del líder de la
Lliga ACB.
Si la semifinal contra el Madrid es presentava complicada, què es pot dir
de la final davant el TAU, que jugava a la seva pista? Malgrat les dificultats
que els vitorians van tenir contra el Iurbentia Bilbao (68-66) en el partit
anterior, pocs consideraven la Penya favorita per guanyar el títol.
Aíto apel·lava al cansanci dels seus jugadors després de la semifinal
contra el Madrid. “Al final hem tingut molta sort perquè els últims sis minuts
han sigut lamentables. El cansament ens ha dut a no fer res, ni en defensa ni
en atac”. El tècnic madrileny defugia del rol de favorit i deia que a la final
l’objectiu era arribar als últims minuts amb opcions.
EL TAU, FAVORIT
Els precedents tampoc afavorien al Joventut. Si bé pels verd-i-negres es
podia tractar de la revenja de la final de Sevilla 2004, en la que el Baskonia
va guanyar per 81-77 i Rudy se’n va endur, amb 17 anys, l’MVP en la que era la
seva primera temporada a l’ACB, els últims enfrontaments tampoc invitaven a
l’optimisme.
A la Copa, dominva el TAU per 6-0 i a la Lliga, els bascos havien guanyat a
la Penya als 12 últims partits disputats al Bruesa Arena, inclòs el d’ACB
d’aquella mateixa temporada, per 80-73.
El TAU, dirigit pel croat Spahija, semblava que acabaria amb la maledicció
de l’amfitrió i que es coronaria davant els seus aficionats quan guanyaven per
28-16 i Prigioni, Rakocevic i Splitter dominaven al parquet.
RUDY, MVP
L’aparició de Rudy (32 punts) i una zona 1-3-1 van permetre retallar
diferències a l’equip d’Aíto, que va fer realitat el seu desig d’arribar als
instants finals amb un marcador equilibrat. Fins i tot la Penya es va avançar
amb una màxima diferència de cinc punts (69-64) que de no haver estat per
l’encert de Teletovic (17 punts) hagués pogut ser decisiva.
Decisius sí que van ser el triple anotat per Jagla per tornar a avançar a
la Penya (74-72) a manca de dos minuts pel final del partit i els dos tirs
lliures transformats per Ricky (80-77), a qui no li va tremolar el canell, a 28
segons pel botzinàs que confirmava al Joventut com a campió de la Copa i a Rudy
MVP per segon cop.
La de Vitòria va ser la vuitena Copa guanyada per la Penya i confirmava que
el Joventut es trobava davant un dels moments més brillants de la seva
història. La constatació va arribar mesos després quan va guanyar la Copa ULEB
davant l’Akasvayu Girona (79-54), a la final a vuit de Torí, i va acabar la
Lliga en tercera posició.
FI DE CICLE
La marxa d’Aíto i de Rudy a final de temporada va suposar el fi de cicle
d’un equip que havia tornat a omplir l’Olímpic però no va complir els desitjos
del seu ja exentrenador. Aíto havia declarat a Vitòria: “El títol és meravellós
i espero que serveixi perquè el club creixi. A veure si cada vegada anem tenint
més recolzament per part de l’afició i també més pressupost”.
Deu anys després, el Joventut es troba davant la situació més complicada de
la seva història, amb una crisi econòmica i esportiva sense precedents que posa
en perill la seva supervivència com a club.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada