TOT JUGA EN CONTRA DE LA PENYA

CONFECCIÓ DE LA PLANTILLA

La limitació pressupostària fa que el Joventut fitxi jugadors de perfil baix i que el seu rendiment sigui una incògnita. Dels cinc fitxatges de l’estiu, només Bogdanovic, que retornava a Badalona i havia jugat al Cajasol i l’Andorra, coneixia l’ACB. Gielo, Lapornik, Stutz i Vasiliauskas debutaven a la competició. El base lituà va haver de ser tallat per baix rendiment i Stutz va estar a punt. Començada la temporada es van incorporar a la plantilla, un exACB, Jordan, i un altre debutant, Smith, que no ha respost a les expectatives.

CANVI D’ENTRENADOR

A les dificultats per construir una plantilla competitiva se li va afegir el canvi d’entrenador. La Penya va tancar a final de la temporada passada un cicle de cinc anys amb Maldonado, que va acreditar una mitjana de 16 victòries. Ocampo, el seu substitut, te una llarga trajectòria com a tècnic ajudant (amb Pedro Martínez, Plaza, Aíto), però va aterrar a Badalona amb només 50 partits com a primer entrenador. El desgavell tàctic en l’últim partit contra el Rio Natura qüestiona més que mai la seva elecció.

EL LLAST DEL 0-5

Perdre els cinc primers partits ha marcat en part la trajectòria de l’equip. A Múrcia, a la primera jornada, la Penya va arribar a guanyar per 13 punts. Ningú s’esperava una ensopegada al següent partit a l’Olímpic, contra el Montakit (65-82), però els madrilenys es van aprofitar de la fredor ambiental provocada per l’horari de televisió (19.15 h.) en un dia laborable que va aplegar poc més de 3.600 aficionats per decidir a l’últim quart (17-29). Després van arribar tres derrotes més contra l’Andorra (92-73), Iberostar (73-78) i Baskònia (83-90) i per fi la primera victòria, a Manresa (81-85), tallant el pitjor inici de temporada de la història del club.

FINALS A CARA I CREU

La Penya ha guanyat dos partits a l’últim segon. Davant l’UCAM (86-84), amb una esmaixada de Bogdanovic i contra el València (86-84) perquè Diot va fallar un triple. N’ha perdut un altre al límit, contra l’UCAM a la primera jornada, quan Campazzo va desfer l’empat amb una entrada que va suposar el 67-65. I ha estat incapaç de guanyar-ne’n dos més a l’últim segon: a Fuenlabrada (94-88, després de pròrroga) quan Smith -amb tota la possessió- es va jugar un triple i contra el Rio Natura (82-83) al no arribar a llençar als últims quatre segons, després d’un temps mort.

Els verd-i-negres també van tenir opcions de guanyar contra el Barça (79-77), Real Madrid (78-81), València (77-72) i Unicaja (77-74) en uns partits que, sorprenentment, van dominar durant moltes fases i gairebé fins els últims instants.

LESIONS DE LLARGA DURADA

Amb tant pocs recursos per fitxar, les lesions de llarga durada de Nogués (només ha jugat 13 segons) i de Miralles (inèdit des de la jornada 12) han deixat l’equip sense dues rotacions. El pivot va fer una mitjana de 5 punts i 4 rebots en 19 minuts.

LLIGA DE 17

Estudiantes va aconseguir seguir aquesta temporada a l’ACB al no haver hagut ascensos i ho hagués pogut fer el Gipuzkoa si no fos perquè hi va renunciar al considerar que amb el seu pressupost no aconseguiria fer un equip competitiu. D’haver seguit els bascos, molt probablement seria un dels més ferms candidats al descens, amb la qual cosa una de les dues últimes places ja tindria propietari.

JORNADA DE DESCANS

La Lliga de 17 equips ha provocat que cada jornada n’hi hagi un que descansi. Fer-ho a l’última jornada de la competició, com li succeirà a la Penya, és un gran hàndicap perquè haurà de veure-les venir, depenent de tercers. A l’última jornada, el Tecnyconta rep l’Estudiantes; l’Obradoiro al Barça i l’Unicaja al Betis. En el cas d’aquests dos últims equips, fins i tot a catalans i malaguenys els pot resultar més beneficiós jugar a perdre per buscar un aparellament de playoff teòricament més assequible amb el Tenerife, per exemple, que amb el Baskonia.

INESTABILITAT ECONÒMICA I SOCIAL

Tot i que els jugadores i l’equip tècnic asseguren que no ha influït la situació institucional del club, és normal que la incertesa sobre la supervivència del club hagi acabant afectant l’equip com l’entorn. A això se li ha d’afegir una situació esportiva sense precedents a Badalona, on l’amenaça del descens planeja sobre el Joventut per primera vegada en gairebé 90 anys d’història.

DESCONGELACIÓ DELS ASCENSOS

La propera temporada es consumaran els dos ascensos a la Lliga ACB, ja que la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC) suprimirà el cànon d’accés a la competició. Els últims cinc anys, només l’Iberostar Tenerife i l’Andorra han accedit a la màxima categoria. Pel camí s’hi han quedat Palència, Burgos, Melilla i Ourense, que te la plaça congelada per ascendir la propera temporada sigui quin sigui el lloc en que acabi la Lliga EBA.

Tanmateix, aquests últims cinc anys han eludit el descens Manresa (2 ocasions), Estudiantes (2), Gipuzkoa (2), Fuenlabrada i Valladolid. En el cas del Gipuzkoa podrien ser tres si hagués continuat aquesta temporada a l’ACB com se li va proposar. En aquestes últimes cinc temporades només s’han consumat dos descensos esportius (Valladolid i Retabet) i un per motius econòmics (Lucentum).

AMPLIACIÓ DE L’EUROLLIGA I FINESTRES FIBA

És més probable que la Lliga ACB es redueixi a 16 equips que no que es torni a la clàssica de 18 equips. La incorporació de dos equips més a l’Eurolliga farà que es passi de 30 a 34 jornades i l’aparició de les finestres FIBA perquè juguin les seleccions comprimirà molt més el calendari. La solució? Que baixin dos equips de l’ACB i si només en puja un, la lliga de 16 ja serà una realitat.