Després de les grans experiències a Gran Canària (2015) i a A Coruña l'any passat, aquest any, el meu pare i jo tornem a la Copa ACB. Aquest any el torneig es celebra a Vitòria-Gasteiz, una ciutat amb un molt bon ambient de bàsquet. Aquesta és la meva tercera copa. Espero poder estar present a moltes més!
DIJOUS 16 DE FEBRER
Després de
llevar-nos al voltant de les 6 i de fer tots els preparatius abans de marxar,
hem posat direcció cap a Vitòria-Gasteiz on es celebra la Copa d’enguany.
Abans però, hem
anat a buscar al Jordi Valle -amic i company a VAVEL.COM- a casa seva. Les
7:15. Ja hi som tots. Cap a Vitòria.
Després d’unes
quantes hores en cotxe -només amb una parada- hem arribat per fi al País Basc.
Tenim l’hotel a Rivabellosa, un poble que està a la frontera entre el País Basc
i Castella i Lleó. Rivabellosa, està situat a 35 km de Vitòria. L’hotel està
situat en un polígon industrial -Arasur-, una zona molt lletja. Per arribar a
l’hotel ha sigut una mica complicat, perquè veiem l’edifici, però no podíem
accedir, perquè per arribar-hi, s’han de fer tres rotondes. I entre mig hi ha
una benzinera, que per cert, ens hem ficat per allà pensant que s’hi entrava
per allà a l’hotel! Segur que dissabte ja dominarem l’entrada a l’hotel ATH HOTELANDGO
ARASUR. Dia gris al País Basc, res de nou. La boira ens ha rebut a terres
basques.
 |
| El nostre hotel durant la Copa |
Hem arribat a
l’hotel sobre les 13:00, després de fer el check-in, hem pujat a l’habitació a
deixar les maletes i a descansar una mica. Com a curiositat, els de l’hotel fan
pagar només arribar. Una mica rates. Segur que més d’un haurà fet un “sinpa”. A
les 14:00 hores, hem quedat amb el César Bellido, company a VAVEL.COM a la
secció del Mirandés. En César ens ha passat a buscar a l’hotel amb el seu cotxe
per portar-nos a dinar a Miranda de Ebro, a 5km de Rivabellosa. Ens ha ensenyat
Anduva -el camp del Mirandés- per fora, i ens ha dit que demà hi tornarem per
veure el camp per dins i l’entrenament del primer equip del Mirandés.
Amb en César hem
dinat en un restaurant italià anomenat “Al dente”. Les racions en aquest
restaurant són molt contundents! Era un menú i jo m’he demanat tortellinis de
carn i una pizza. Per ser un menú les racions eren molt grans; crec que amb la
pizza ja hagués passat. Estava tot boníssim. I de postre m’he demanat un gelat
de vainilla.
El César va ser
jugador del Mirandés, era lateral dret. És una enciclopèdia del futbol nacional
i internacional, sap de tot! Fins i tot, segueix la lliga de Taiwan!
A les 16:30
hores, el César ens ha portat en cotxe fins a l’hotel. Després d’estar uns
minuts a l’habitació, ara sí, ja posàvem direcció cap a Vitòria-Gasteiz per
gaudir de la Copa ACB. Era molt d’hora per anar cap al Buesa Arena, així que
ens havíem de decidir si anar a la Fan Zone -al Palacio de Congresos Europa- o
anar a la botiga oficial del Baskonia. Al final ens hem decantat per la botiga
de l’equip basc. Després d’uns minuts donant voltes amb el cotxe per aparcar,
hem trobat un parking. La botiga està al centre de la ciutat -Carrer General
Alava-. Anem amb el temps just. El Jordi s’ha comprat la samarreta del Baskonia
versió Alabès -samarreta commemorativa-. Jo m’he comprat una samarreta edició
de la Copa del Baskonia, per animar al Baskonia aquests dies. M’ha agradat molt
la botiga oficial perquè es del Baskonia i de l’Alabès, pots trobar
merchandaising dels dos equips.
Després de les
compres a la botiga, hem anat a corre-cuita a buscar el cotxe per anar cap al
Buesa Arena. Hi havia moltes retencions per arribar al pavelló, que està als
afores de la ciutat. Quan per fi hem arribat, ensenyem el tiquet de pàrquing
que ens permet aparcar a l’aparcament del Buesa els quatre dies.
Simpy amazing🏀🏆 #CopaACB pic.twitter.com/iANZzDzdbE— Martí Coves (@marticoves) 16 de febrer de 2017
Vam accedir dins
del Buesa quan faltaven 15 minuts perquè comences la Copa d’enguany. Per
entrar, hem de dirigir-nos a la torre 3 i pujar totes les escales fins arribar
a dalt de tot. Estem a la quarta anella -la zona més alta-. Malauradament, ens
ha tocat amb els aficionats del Madrid... Quan vam comprar les entrades no
sabíem amb quina afició ens tocaria. Estem situats a la fila 16, una de les
files que més amunt està (hi ha 20 files crec). I dues fileres més endavant
tenim un hooligan total blanc i un
grup ultra...
 |
| Arribada a l'imponent Buesa Arena en cotxe |
Com a curiositat,
primer et revisen les motxilles i després has de pujar les escales fins al teu
pis i allà dalt validar l’entrada per poder entrar. Es a dir, pots entrar a
l’estructura del pavelló sense tenir tiquet. A mi no m’han revistat la
motxilla! Un altre cop, queda demostrat que no hi ha massa seguretat... Je je.
 |
| Les nostres localitats |
A les 19:00 hores
ha començat la Copa amb un interessant Baskonia-Tenerife, l’amfitrió contra la
revelació de la Lliga. Jo hagués preferit que l’amfitrió jugués divendres,
l’últim partit. M’he posat la samarreta del Baskonia recent comprada. No ha
saltat la sorpresa i el Baskonia s’ha classificat per semis en un partit on el
Tenerife mai ha pogut retallar la barrera dels 8 punts. El Baskonia sense fer
un gran esforç ja està a semis.
A la mitja part
del partit inaugural, li he preguntat al Josu -amic i excompany a SoloTriples
ACB- si hi havia lloc al seu bloc. Ell estava amb l’afició del MoraBanc
Andorra, el seu equip. Estaven al bloc 403a i nosaltres al 405b. M’ha dit que
sí, que hi havia lloc, per tant al descans del Baskonia-Tenerife ens hem
canviat de lloc per estar amb els fans de l’Andorra i no amb els del Madrid. He
aprofitat per parlar amb el Josu perquè no el veia des que el MoraBanc va venir
a jugar a l’Olímpic contra la Penya.
 |
| Espectacular video-mapping |
A les 21:30
comença l’Andorra-Madrid. Tots dèiem que guanyaria fàcilment el Madrid, però no
va ser així... L’Andorra va sortit molt enxufat i va generar molt por al
Madrid. En un moment del partit el MoraBanc Andorra es va arribar a posar setze
amunt. Nosaltres érem com dos andorrans més. L’Andorra seguia plantant cara al
totpoderós Madrid. Als darrers minuts quan el Madrid es va apropar al marcador,
els de taronja també van contribuir a la remuntada de l’equip madrileny.
Primer, pitant passes a Shermadini que no ho eren en una acció de 2+1. Si no
haguessin pitat passos, l’Andorra es posava 80-86 (o 87 si hagués convertit el
TLL) a falta de 44 segons. No eren passos!!! Doncs res, 80-84... L’última
jugada, és CLAU en la Copa d’enguany. L’Andorra va per sobre en el marcador
83-86 a falta de 11 segons. Bola pel Madrid. I que va passar? El famós ‘campo
atrás’. Sí, ho era, des d’allà dalt es va veure clarament que ho era, però
Hierrezuelo, que estava davant mateix, no ho va voler veure. Camp enrere de
Sergi Llull que va acabar amb triple de Randolph per portar el partit a la
pròrroga. Albicy, però, va tenir l’última per guanyar el partit, però va
fallar. Pròrroga. Al temps extra, el Madrid va guanyar i va certificar el seu
pas a les semis. S’ho mereixia -i molt- l’Andorra, després d’estar tot el
partit per davant.
Per cert, en el
partit de l’Andorra vaig sortir per la TV, perquè vaig sortir pel videomarcador
i allò es veu per les TV’s. Sortia allà amb la afició del MoraBanc. Se’m veia a
mi i la samarreta de la Penya!
Per cert, en els
darrers instants del partit, vam veure com un focus del palau queia. Va fer un
soroll impressionat, tot el pavelló mirant cap allà. Va impactar contra algunes
persones. Van haver d’evacuar la zona on s’havia caigut el focus i van venir
els bombers i la Creu Roja.
Alguns càntics
que s’han sentit al Buesa Arena m’han semblat molt curiosos. “¿Que le pasa a
Navarro, que le pasa, que le pasa a Navarro? ¡A-PEN-DI-CI-TIS!”. Un altre molt
graciós és ‘¡Queremos la carpa!’ Ambdós procedents de l’afició del Baskonia. El
càntic referint-se a ‘queremos la carpa’ és que l’any passat, a la Copa d’A
Coruña hi havia una carpa/fan zone del Baskonia, on hi havia festa les 24
hores.
Després dels
partits, hem quedat amb el Jordi a la porta 3 per agafar el cotxe i anar al
centre de Vitòria a sopar alguna cosa. Un cop arribats al centre i després de
trobar un pàrquing que estigués obert
per fi vam començar la recerca. No vam trobar res! Només hi havia bars
de copes però enlloc tenien res per a picar, i era la zona més cèntrica de
Vitòria. Era la una de la matinada. Vam agafar el cotxe i vam anar cap a
Rivabellosa, vam enganxar una terrible boira, no es veia res. Vam arribar a
l’hotel a les 2:00 i per fi a les 2:30 ja ens estiràvem al llit per dormir.
| A la nit, Vitòria, il·luminada amb els colors del Baskonia |
Quan vam arribar
a l’hotel a la matinada, havíem de passar una targeta per poder entrar dins,
perquè a les 11 de la nit ja no hi havia ningú a recepció. I dins, la recepció
estava tancada amb una persiana.
Estem al mateix
hotel que els equips de la MiniCopa -la Penya entre els equips classificats-.
DIVENDRES 17 DE FEBRER
Comença el segon
dia de la Copa. Com diu el mestre de cerimònies Corbacho, “Solo puede quedar
uno”. Després d’un bon descans agafem el cotxe a les 10:00 per anar cap a
Miranda un altre cop on hem quedat amb el César i un altre company de
VAVEL.COM. Sort que hem sortit d’hora de l’hotel, perquè vam estar donant
voltes per trobar Anduva, 20 minuts per trobar el camp; i perquè vaig posar el
GPS (per desesperació), que si no encara l’estaríem buscant. Cinc minuts
després que nosaltres van arribar el César i la seva dona. Vam entrar a Anduva,
és molt xulo. Han remodelat una grada i en remodelaran una altra i també han
construït una grada per l’afició visitant. Per cert, la grada de l’afició
visitant és l’única que no té coberta i està feta amb bastides. Ens hem fet
fotos al camp. Després d’uns minuts allà, va aparèixer l’utiller del Mirandes
-ex de l’Espanyol, després ens ho diuen- dient-nos de males maneres que
marxessim.
Després d’uns
minuts, va aparèixer el Marcos López -també redactor de VAVEL.COM- acompanyat
de la seva nòvia. Vam veure l’entrenament del Mirandés tots plegats i ens van
ensenyar la grada visitant on hi ha enganxines de diferents grups d’animació
d’equips, del Leganés, l’Oviedo i el Numancia.
Després de
recordar grans moments del futbol marxem. Són les 12:00. Posem direcció cap al
Palacio de Congresos Europa, on està ubicada la fan zone de la Copa ACB. Ha
costat molt trobar aparcament a prop de la fan zone. L’aparcament a Vitòria és
més complicat que a Barcelona...
A diferència
d’altres anys, la fan zone està dividida en dos pisos. Volíem passar a veure
algun partit de la MiniCopa Endesa però no deixen entrar perquè l’aforament
està complet. Visitem diferents stands de la fan zone on destacaria el del
Granca, Ecovidrio, ACB Store, Cine, galeria de fotos de Copes. El del Granca és
una passada, tenen una botiga gegant amb productes interessants i una cistella
envoltada de sorra -bàsquet platja- per tirar i guanyar premis. El Jordi, com
no, es compra la samarreta de l’Herbalife Gran Canaria, una més per la seva
col·lecció.
Dins de l’stand
del Granca també hi han Play Stations per jugar al NBA2K17. Vaig tenir
l’oportunitat de provar per primera vegada les VR Play Station. Són una xulada,
és en primera persona. Tenien un mode joc que era com un concurs de triples que
havies de tirar. Dins l’stand del Granca
també hi havien diferents cartells de la Copa de l’any vinent que es celebrarà
a Gran Cararia, així aprofiten per fer publicitat.
També em va agradar
l’stand d’Ecovidrio. T’havies de registrar en una web -sí, són pesats- però et
regalaven una bossa i podies anar a tirar a una mini cistella en una competició
per parelles, que vaig jugar contra una noia d’Ecovidrio que em va guanyar i li
vaig dir que ella tenia més pràctica a l’estar tot el dia allà.
Després vam anar
a l’stand de l’ACB Store però no hi havia cap producte interessant, perquè o no
m’agradava o bé era car. Tot seguit vam anar a una exposició de fotos de les
edicions de la Copa. Després vam anar al cine de la fan zone on projecten
finals de la Copa o documentals. En aquell moment estaven fent partits de la
MiniCopa.
Respecte a la fan
zone, m’agradava més la de l’any passat d’A Coruña, estava al costat del palau
i tot estava en una mateixa planta i no hi havien tantes aglomeracions al ser
més ampli, i els stands eren millors. La del Gran Canaria 2015 també em va
agradar al ser a l’aire lliure, a la platja de Las Canteras, però només va
durar un dia a causa del mal temps...
Tot seguit, vam
anar a buscar un lloc per anar a dinar. No va ser fàcil trobar-ne’n un. Hem acabat
a l’Odela, un restaurant on només ofereixen menús i només hi ha tres opcions
per triar. Tots ens hem demanat el mateix:
fideuà -que no ho era-, escalopa i iogurt casolà. Molt bon postre, per
cert.
Després de dinar
agafem el cotxe i anem cap al centre de Vitòria. Quan estem caminant pel centre ens trobem a
coneguts de la Penya -Dani Górriz i companyia-. Un cop arribats a la Plaça del
Centre de Vitòria ens fem la típica foto amb el cartell de Vitòria-Gasteiz. Tot
seguit, agafem el cotxe i anem cap a Mendizorrotza, l’estadi de l’Alabès. No
podem entrar, però el veiem per fora, on hi ha murs amb graffitis de l’equip.
També entrem a la botiga però no hi ha
res interessant.
Després d’una
parada a Mendizorrotza tornem al cotxe per anar cap al Buesa a veure els altres
dos partits de les semis.
 |
| Mendizorrotza per fora. No sembla un camp de futbol. |
Abans d’entrar al
Buesa, a l’esplanada, ens trobem al David, a l’Eudald i el Miquel coneguts
d’altres copes. Al David i a l’Eudald els vam conèixer a la copa de Gran
Canaria. Estava per allà fora la mascota de l’Unicaja, així que aprofito per
fer-me una foto.
Avui anem més
d’hora que ahir. Una vegada acomodats tocarà gaudir dels altres partits de
quarts. El primer partit serà un interessant Granca-València com l’any passat.
El Granca no té opció com l’any passat i guanya el València. El videomapping de
les presentacions es una passada.
 |
| El gegant Buesa Arena |
Durant el descans
del matx, com se m’estava acabant la bateria del mòbil, li dono el carregador i
el mòbil al Jordi perquè me’l carregui a l’estar ell a la zona de premsa. El
millor de tenir amics acreditats, que et poden fer aquests favors.
Els càntics de
“ERA CAMPO ATRÁS” referint-se al camp enrere d’ahir de Llull ja comencen a
ressonar per tot el Buesa Arena. Primer, el meu pare i jo no enteníem què
cantaven però després sí. Ens vam afegir als càntics. La Copa serà recordada
pel famós ‘campo atrás’. Els aficionats blancs responien cantant “pero no lo
pitó”.
El show que
envolta la Copa és una passada, el videomarcador, el videomapping les sorpreses... Durant els
temps morts, pel videmarcador van passant fotos amb el hasthtag #CopaACB, la
kiss cam, la dance camp, un quiz... També hi ha una altra novetat aquest any
que m’agrada i és que durant els canvis de quarts fan un ‘tragabolas’ que fa
més pena que riure.
| Videomapping |
A la mitja part
dels partits, circulem pels passadissos del Buesa per veure una mica d’ambient.
Mola molt anar-te creuant amb gairebé totes les aficions de l’ACB. Com poden
ficar a les aficions en un mateix pavelló? Això és bàsquet. A futbol és
impensable.
A la mitja part
del Barça-Unicaja ens mengem un hot dog d’Oscar Mayer que venen als bars del
Buesa. Boníssim! El nostre sopar d’avui, després del que va passar ahir a la
nit... Després de menjar-me el hot dog vaig a premsa perquè el Jordi em doni el
meu mòbil carregat.
Finalment, el
Barça Lassa acaba guanyant l’Unicaja, per sorpresa de tothom. Perquè ningú
donava per favorit al Barça al tenir moltes baixes. Tothom pensava que
l’Unicaja es carregaria als blaugranes, però no ha sigut així. L’Unicaja sempre
genera moltes expectatives, però a l’hora de la veritat sempre falla...
Quan estàvem
baixant les escales per evacuar el palau, ens hem ficat al primer pis
-nosaltres estem al quart- per veure com es veu des d’allà. Obrim la porta i
ens trobem al David, l’Eudald i el Miquel. Ahir no els vam veure i avui ens els
trobem dues vegades. Ens diuen que ara faran l’assaig d’una coreografia que
faran demà a pista.
Quedem amb el
Jordi com ahir, sota una torre per tornar a l’hotel. Ahir no vaig trobar la
típica guia oficial de la Copa, i li vaig dir si me’n podia aconseguir una a
premsa. Doncs sí, n’ha aconseguit una per a mi.
Arribem a l’hotel
sobre les 00:00 hores i anem a dormir aviat que demà ens espera una jornada
dura. Una altra curiositat que se m’oblidava és que a l’hotel, darrere la
televisió de l’habitació, tenen un candau perquè ningú els hi robi les TV’s.
Rates, rates, rates...
DISSABTE 18 DE FEBRER
Quedem a la
recepció de l’hotel amb el Jordi molt d’hora, a les 9:30 hores. Ens espera un
dia ple de quilòmetres. Sortim de Rivabellosa direcció Eibar, per visitar Ipurua,
el camp del SD Eibar. Hi ha 84 km de Rivabellosa fins a Eibar. Trobem molta boira
al principi, però al passar per un llarg túnel desapareix i brilla el sol.
Arribem a Ipurua sobre les 10:30, després d’una bona estona buscant el camp per
tot Eibar.
La veritat es que
m’imaginava que Eibar era molt més lleig, tothom diu que és molt lleig, però
està bastant bé després del que m’esperava.
Rodegem el camp,
i al costat hi ha uns camps d’entrenament on està entrenant un equip -no, no es
l’Eibar-. Tenim sort, i des d’allà es veu un tros d’Ipurua, és xulíssim.
Aprofitem per fer fotos. Després seguim rodejant l’estadi i trobem una porta
mig oberta, on em colo jo primer i després el meu pare i el Jordi em segueixen.
La porta ens deixa arran de camp. Tenim la sort o privilegi -com vulgueu
dir-li- de trepitjar la gespa d’Ipurua. Un equip que a qui pot caure malament?
Hi ha dos jugadors i un preparador físic entrenant a la gespa d’Ipurua, però no
ens diuen res, així que ens quedem una estona més. Seguim investigant i trobem
unes escales per accedir a les grades -dins del recinte-, pugem les escales i
ja estem a la grada, estem darrere d’una porteria. Ens anem movent de lloc en
lloc i es veu genial des de tots els llocs. Ens anem posant a diferents
posicions, podem anar fins i tot a una llotja que hi ha enmig de la grada, jo
segueixo caminant fins arribar al lateral a la línia del mig camp a la primera
fila, es veu genial. Como Pedro por su casa que dirien en castellà. Quan ja hem
fet el nostre propi tour per Ipurua ens disposem a marxar, però la porta per on
hem entrat està tancada... Pensava que ens havien tancat, però empenyent la
porta hem pogut marxar.
 |
| Des de la grada d'Ipurua |
| Des de la gespa d'Ipurua |
 |
| Panoràmica d'Ipurua |
Després, anem a
la botiga oficial de l’Eibar que està al centre de la ciutat, està al costat de
l’ajuntament. El Jordi s’ha comprat la samarreta de l’Eibar, una més per la
seva col·lecció, ja és la tercera... en tres dies!
Tot seguit, posem
marxa cap a Bilbao per seguir amb el nostre particular tour futboler. Un cop
arribats a Bilbao ens dirigim a San Mamés. Al voltant de les 13:00 ja estem a
San Mamés.
Entrem a la
botiga oficial de l’Athletic Club per mirar els productes. Després anem a la
Campa de los Ingleses, un bar-restaurant que està al mateix estadi i que té
vistes a San Mamés, mirem les vistes i marxem del bar. Després rodegem una mica
el camp, però aquest cop no tenim la sort que hem tingut a Ipurua, no trobem
cap porta oberta... L’únic consol és que hem pogut veure el camp a través del
bar.
Per cert, a
Bilbao estan moltes aficions de la Copa que no han trobat hotel a Vitòria,
entre ells els fans del MoraBanc Andorra.
Després de veure
San Mamés (que per cert és molt xulo per fora) anem cap al centre de Bilbao a
menjar uns pintxos. Abans, però, passem per davant de Miribilla, el pavelló del
Dominion Bilbao Basket, i parem un moment per fer una foto per fora. El meu
pare i jo hi vam estar el pont de maig del 2015 en un Bilbao-Penya.
Aparquem el cotxe
al centre de Bilbo i anem cap els carrerons a veure què trobem per dinar.
Després de donar unes voltes entrem a un lloc on som mal benvinguts per la
senyora que regenta el local. La senyora aquella respon de males maneres a la
pregunta de que com funciona el tema dels pintxos. Agafem i marxem del lloc
aquell, on per cert, no feia massa bona pinta i no hi havia res d’ambient, no
hi havia ningú, a més els pintxos no m’entraven per la vista. Acabem anant al
bar del costat, on sí que hi ha ambient i els pintxos entren pels ulls. Jo m’he
demanat un pintxo de brie, un de xistorra i un de mini burger. BO-NIS-SIMS!
Després anem a un altre lloc encara millor, on demano un pintxo de mini burger
i un altre pintxo de solomillo. Un altre cop: BO-NIS-SIMS! Gràcies senyora del
primer bar on hem marxat. Hem dinat molt bé gràcies a vostè!! Perquè el seu bar
feia molt mala pinta.
Després de dinar
uns pintxos, donem una volteta per Bilbao pel costat de la ria i agafem el
cotxe per veure les semis de la Copa ACB. De camí a Vitòria em poso la
samarreta de la Copa del Baskonia pel partit importantíssim d’aquesta nit.
Arribem a Vitòria
i el meu pare es queda al cotxe a descansar, el Jordi i jo aprofitem per anar a
la fan zone. Tornem a anar a l’stand del Herbalife Gran Canaria, tornem a tirar
a la cistella i ens fem una foto amb un cartell que posa ‘me voy a Gran
Canaria’ referint-se a la Copa de l’any que ve. També ens fem una foto amb el
logo oficial de la Copa 2018. Avui descobrim una sala, entrant a mà esquerra,
on hi ha un photocall de l’Unicaja, exposició de trofeus del València Basket,
fotos del València Basket; i el més important: els trofeus de l’ACB, el trofeu
de lliga, la Copa i la Supercopa. No falla la foto allà. A més, també tenen
samarretes firmades d’equips. En un altre stand hi ha revistes GIGANTES,
aprofito per agafar-ne una. Com que mai me la compro, segur que em falta!
Tornem al cotxe
on ens espera el meu pare per dirigir-nos al Buesa Arena per veure les semis de
la Copa. Quatre dies d’adrenalina, la frase estrella de la Copa, ja anem pel
tercer dia. Avui, com ahir, tornem a arribar d’hora al Buesa. Es respira un
ambient important, ambient de semis de Copa ACB.
Repetim la jugada
d’ahir, només entrar al pavelló, vaig a la zona de premsa i li dic al Jordi que
em carregui el meu mòbil. A la mitja part del Baskonia-Madrid el vaig a buscar.
Avui es torna a
repetir el càntic d’“ERA CAMPO ATRÁS” amb més força que ahir. Per cert, avui
pel centre de Vitòria hi ha hagut la ‘kalejira’ que és una ruta de les aficions
-majoritàriament del Baskonia- pel centre de la ciutat. L’any passat a A Coruña
també la van fer però no hi vam anar. Aquest any també ens l’hem perdut. Si
l’any que ve la fan, estic segur que no fallarem!
A més dels
càntics de’“era campo atrás” veig dues cartolines on també hi ha escrit la
frase la Copa -era campo atrás-.
Malauradament, el
Baskonia perd a les semis contra el Madrid, en un partit on a falta de poc per
acabar guanyava el Baskonia, però s’ha arribat a una pròrroga on ha guanyat el
Madrid un altre cop... I la pròrroga, igual que dijous, l’han forçat amb un
triple. L’afició del Baskonia de 10, tot el partit amb la seva txaranga i
animant. Nosaltres, tot i estar rodejats de madridistes animàvem al Baskonia.
Entre la meitat
dels dos partits pels passadissos sento un càntic molt graciós: “Segurata, eres
una rata”. M’ha fet molta gràcia. La
semi Barça-València ha estat una mica descafeïnada en el que es refereix a
ambient, no hi ha hagut càntics i els del Valencia s’han posat a animar quan el
partit ha acabat... O almenys això es el que nosaltres hem sentit... Tenim la
teoria que al ser un pavelló tan gran i com que hi ha murs entre bloc i bloc
els càntics es queden allà i no se senten a la resta de palau -però el de campo
atrás se sentia molt-...
El València
derrota al Barça i jugarà la gran final de la Copa quatre anys després -a
Vitòria un altre cop- contra el Madrid. Amunt València!
Després dels
partits quedem amb el Jordi a la torre 2 per anar en cotxe a sopar. Anem al
centre comercial ‘El Boleuvard de Vitoria’ on anem a sopar en un fast-food de
bocates anomenat Krunch. Els bocates i les patates fregides estaven boníssims.
Aquest centre comercial està situat a 5 minuts del Buesa. Som els últims en
sortir de la planta de restauració. Quan baixem en l’ascensor uns nois comenten
en veu alta “Xavi Pascual ha ganado la Copa de Grecia con el Panathinaikos”
Je je...
Arribem per fi a
l’hotel a la 1:30 de la matinada, però jo vaig a dormir a les 3:45 perquè estic
escrivint el que vosaltres ara esteu llegint i a més a més, reviso les xarxes
socials i veig que el Fede van Lacke m’ha respost a un tweet. Havia publicat
una foto amb la seva samarreta a Twitter. Demà últim dia de #CopaACB... Això ja
se’ns acaba...
Saludos a @fedevanlacke desde Vitoria!! Disfrutando de la #CopaACB con esta gran camiseta!!🔝🔝🏆🏀 @eloisapatat @ClubEstudiantes pic.twitter.com/fy9hAoLEIK— Martí Coves (@marticoves) 18 de febrer de 2017
DIUMENGE 19 DE FEBRER
Em vaig aixecar
quan eren les 11:45, després d’anar a dormir la passada nit sobre les 4:00 de
la matinada. El meu pare feia hores que ja estava actiu. En Jordi, des de
l’altra habitació, comença a frustar-se veient que no li responc als WhatsApp’s
-estava dormint jo-. Després d’una dutxa i d’esmorzar ens vam trobar amb el
Jordi a les 12:15 a recepció.
Vam agafar el
cotxe i va anar al centre de Vitòria-Gasteiz, finalment vam acabar aparcant el
cotxe a l’estació de tren de la ciutat basca. Per cert, a Vitòria és molt
complicat poder aparcar el cotxe, hi han molts pocs llocs per aparcar al
carrer. Una altra curiositat sobre la conducció a la ciutat: hi ha moltes
rotondes. No n’havia vist tantes en una mateixa ciutat.
Després d’aparcar
el cotxe vam caminar pel centre de Vitòria veient aparadors de botigues i
pastisseries. Va anar pel carrer ‘Eduardo Dato Kalea’ per acabar desembocant a
la Plaça d’Espanya i després a la Plaça més famosa de la ciutat alabesa, la
Plaça de la Verge Blanca. A la Plaça Espanya hi ha l’ajuntament. Dins de la
plaça hi havia una bandera gegant en la qual es podia llegar ‘Aupa Baskonia’. Vam
veure un mercat d’antiguetats a la mateixa plaça on la gent venia de tot. A la
mateixa plaça, està ubicada l’oficina de turisme on hi vam entrar per primer
cop en els quatre dies. A l’oficina de turisme vaig agafar una bufanda de paper
de l’Alabès. Dins, -a l’oficina de turisme- tenen un llibre de visites on en
les últimes pàgines es veien comentaris escrits sobre aficionats de diferents
equips que havien vingut a la Copa i molta gent que posava ‘era campo atrás’;
jo no vaig ser menys.
Pues esoooooo!!!! Dejando huella en oficina de turismo de Vitoria. #eracampoatras pic.twitter.com/WHFpic1C6P— Martí Coves (@marticoves) 19 de febrer de 2017
Després d’una bona estona allà, va anar a parar a la Plaça de la Virgen Blanca, on hi ha el famós cartell de Vitoria-Gasteiz. A la plaça de la Verge Blanca vam veure que hi havia l’autobús especial de la Copa ACB, on gent de Movistar improvisava la txaranga. Per cert, la del Baskonia és molt millor.
 |
| Ajuntament de Vitòria |
No teníem res a
fer, així que vam anar a la redacció del Diario Correo, ja que estàvem aprop
(600 metres). Us preguntareu perquè vam anar a la redacció del Correo. Durant
aquests dies a Vitòria vam veure moltes botigues amb el poster del Baskonia amb
motiu de la Copa. Jo volia aconseguir-ne’n un, així que hi vam anar, no teníem
res a perdre. Després d’una bona estona caminant, vam arribar a la redacció,
que està ubicada a un edifici on hi han altres empreses. Ens van donar dos
posters. Són xulíssims! Després vam tornar al cotxe per guardar les coses que
estàvem carretejant i per agafar la meva jaqueta, ja que el dia començava a
posar-se malament. Del temps no ens podem queixar. No ens ha plogut ni ens ha
fet gens de fred, jo molts cops anava pel carrer sense la jaqueta. En ple mes
de febrer i a Vitòria.
El nostre estómac
començava a tenir gana, i ja passaven de les 15:00 hores. Vam estar d’un lloc a
un altre buscant algun restaurant o bar per menjar alguna cosa. Ens vam trobar
de tot: un lloc que no li agradava al Jordi, un lloc on anaven desbordats i
t’havies de portar tu els plats a la terrassa, llocs on no feia bona pinta.
També vam entrar a un lloc on un grup van exhaurir els pintxos. Van dir que
volien tot el que hi havia al mostrador i no ens van donar opció… Al final, vam
acabar anant al Kebab -on no hi havia ningú, només el barman- que ja havíem vist dies enrere a un carrer que desemboca a
la plaça de la Verge Blanca. Ens vam asseure a menjar el kebab que passaven de
les 16:00. Qui ho diria que a Vitòria ens menjariem un kebab... Efecte domino, em vaig aixecar tard i dinem tard.
Sobre les 16:30
vam acabar de dinar i vam anar a la Fan Zone per última vegada abans d’anar al
Buesa Arena a veure la gran final. El meu pare ens va deixar al Jordi i a mi
just davant del ‘Palacio de Congresos Europa’, i vam quedar que quan hagués
aparcat el cotxe passaria per allà. Però vam tenir un problema, els de
seguretat no ens van deixar entrar al recinte… Es van excusar dient que ho estaven
recollint que no podia entrar ningú. Només sortia gent del recinte al carrer.
Eren les 16:45, i en un cartell posava que tancaven a les 17:00; no ens vam
poder acomiadar de la fan zone de la millor manera possible…
Just quan el meu
pare havia acabat d’aparcar, el vaig avisar dient-li que no ens deixaven
accedir i que ens podia passar a recollir.
Vam anar cap al Buesa Arena, l’últim dia de la Copa. Un cop arribats al Buesa, vam aparcar davant de la torre 2, igual que ahir. El Jordi se’n va anar cap a la zona de premsa i nosaltres ens vam quedar pel voltant del pavelló on ens vam trobar al David Garcia, ex delegat de la Penya, d’on va marxar el passat estiu.
| Presentació del València Basket |
Vam entrar al
Buesa Arena, però no volíem estar on estaven ubicats els aficionats madridistes
-que ja vam tenir prou aguantant-los els altres dies-. Ens vam intentar colar a
la zona del fans del Baskonia, però un voluntari de la Copa ens va demanar les
entrades i ens va dir que no ens corresponia aquella zona. Li vam dir que no volíem
estar amb l’afició blanca i ens va dir que anéssim fins a la torre 8 a parlar
amb un altre voluntari. Aquest altre ens va dir que ens haurien de deixar
sortir del recinte per anar a taquilles a explicar el problema. Una noia ens va
deixar sortir per la torre 8 per anar a taquilles. Un cop a l’oficina de
taquilles el meu pare va tornar a explicar el problema i ens van donar unes
entrades ubicades a un altre sector.
— Martí Coves (@marticoves) 19 de febrer de 2017
Ens va tocar un
sector que era neutral. La nostra visibilitat era millor que al nostre lloc
original, estàvem més centrats. Malauradament, el Valencia Basket no va poder
fer la gesta i aixecar el seu segon títol de Copa. El València ha estat
lluitant durant tot el partit, però no ha pogut guanyar. El València ha tingut
l’última pilota del partit per guanyar a falta de 9 dècimes, però han fallat...
Hagués estat molt bé que haguessin anotat i el Madrid hagués perdut la Copa amb
un triple, després de classificar-se per la final amb dues pròrrogues i dos
llançaments de tres. Hagués estat el karma total...
Per cert, pel
videomarcador, quan estàvem en un temps mort, van passar les fotos que la gent
podia enviar a través de Twitter amb el hasthtag #CopaACB. I sí, vaig sortir
jo! Amb la samarreta del Van Lacke, que ahir per la nit em va respondre via
Twiter. Molt gran! Segon cop en aquesta Copa de Vitòria que surto pel
videomarcador. A la Copa del 2015 celebrada a Gran Canaria vaig sortir també
una vegada.
Després de veure
com el Valencia rebia el títol de subcampió i com el Madrid aixecava la seva
quarta Copa seguida vam marxar, per esperar al Jordi al cotxe.
Quan sortíem, ens
vam trobar amb el Marcos -company a VAVEL.COM amb qui ens havíem vist
divendres- i amb la seva nòvia. Ens van dir que vindrien a veure la final, però
no pensàvem que ens els trobaríem, doncs sí!
 |
| El Buesa després de la final |
Va sopar a un bar
al costa del Buesa Arena que era com una nau industrial. Sempre que passèvem
per allà, quan anàvem al pavelló, hi vèiem molt d’ambient i vam dir que algun
dia hi hauríem d’anar; no va ser fins
l’últim dia. A ‘El Mirador de Salburua’ vam demanar unes patates braves,
croquetes i calamars. De postres, el tres vam demanar goxua, el postre típic de
Vitòria-Gasteiz, que ens el van recomanar i fins a l’últim dia no el vam provar.
En un principi jo no el vaig demanar, però el vaig provar i estava boníssim,
així que vaig demanar-me un per mi.
Eskerrik asko, Vitoria!!! #CopaACB pic.twitter.com/js3h64Z7u3— Martí Coves (@marticoves) 20 de febrer de 2017
Després de sopar,
vam tornar a l’hotel a dormir. L’última nit a Rivabellosa. Just quan entràvem a
la recepció ens vam trobar amb l’equip mini de l’Unicaja que anaven a sopar.
S’acaba la Copa…
Toca esperar un anyet.
DILLUNS 20 DE FEBRER
Vam fer el
check-out a les 9:15 i a les 9:30 ja vam dir adéu a Rivabellosa per posar
direcció cap a Badalona un altre cop. Després d’estar quatre hores en ruta
sense fer cap parada, ja començàvem a tenir gana, vam parar a Cervera per
trobar algun lloc per dinar.
Sempre amb la @Penya1930 allà on sigui!!! Grans dies viscuts de #CopaACB a Vitòria. #ForçaPenya pic.twitter.com/Cg6n30pZOh— Martí Coves (@marticoves) 20 de febrer de 2017
A Cervera es nota
la Màrquez mania, tot el poble està bolcat
amb el jove pilot català, tothom té la seva bandera al balcó. A més, hi ha una
botiga dedicada només a ell.
Després de donar
mil i una voltes per trobar un lloc per dinar, vam acabar dinant al ‘Gran
Cafè’ on vam demanar un menú. Jo vaig triar
risssotto de sobrassada i orenga, pintxos de pollastre i crema catalana, tot
molt bo.
Ara arriba el
moment que ens perdem a Cervera. Sí, ens vam perdre a Cervera, un poble de
quatre carrers. No trobàvem on havíem aparcat el cotxe.Primer vam anar cap a un
lloc però no era cap allà. A sobre, a Cervera hi ha moltes pujades, així que
ens vam cansar bastant… Després de 20 minuts, vam trobar per fi el cotxe. El
que ens va costar sortir de Cervera…
Ens va sorprendre
que a Cervera estigués tot tancat, en les dues hores i deu minuts que vam estar
al poble, vam trobar tots els locals tancats i ens vam creuar amb menys de 10
persones.
Vam arribar a
casa just quan eren les 17:15. Aquí s’acaba la #CopaACB d’aquest any...
Espero que el
proper mes de febrer del 2018 us pugui portar per quart any consecutiu les
memòries de la Copa!
“EL AÑO QUE VIENE...
¡LA COPA EN BAÑADOR!”
I que el bon
temps ens acompanyi a Gran Canaria l’any vinent! Fins l’any que ve Copa!
**Aquí us deixo les memòries del 2015 i del 2016, per si les voleu tornar a recordar!
-COPA ACB 2015 (GRAN CANÀRIA): http://penya1930.blogspot.com.es/2015/03/el-diari-dun-verd-i-negre-la-copa.html
-COPA ACB 2016 (A CORUÑA): http://penya1930.blogspot.com.es/2016/02/diari-dun-verd-i-negre-la-copa.html
*NOTA: Totes les fotos són de la meva propietat.
Cada any la crònica guanya en descripció, claredat i interès. Només no canvia la passió... sempre de màxims!
ResponEliminaL'any que ve, més i millor!! Ens veiem a l'Olímpic i a Gran Canaria!
Elimina