Diumenge passat, en perdre a l'Olímpic contra l'Iberostar Tenerife (73-77), el Divina Joventut signava el pitjor inici de temporada de la seva història. Quatre derrotes en les primeres quatre jornades, que col.loquen la Penya en la darrera posició de la Lliga Endesa i amb molt males sensacions a curt termini.
Un escenari provocat per la greu crisi econòmica que des de fa anys arrossega l'entitat i que ha fet que temporada rere temporada s'hagi perdut múscul esportiu, amb la marxa de referents i fitxatges de risc que al final han desembocat en una perillosa situació no tan sols esportiva sino també social.
Aquesta greu crisi coincideix, paradoxalment, amb el 25è aniversari d'una de les jornades més glorioses de la història de la Penya. Dimecres que ve, 19 d'octubre, es compleix un quart de segle de la memorable actuació del Joventut davant Los Angeles Lakers a l'Open McDonald's de París en el que l'equip més glamurós de l'NBA va patir fins l'últim segon per endur-se la victòria per 114-116.
NIT MÀGICA
Els Lakers i la Penya, aleshores un dels equips punters del bàsquet europeu, van complir els pronòstics i van superar a les semifinals al Limoges (132-101) i a la Jugoplastika (117-86), respectivament. La final entre l'equip que liderava Magic Johnson i els verd-i-negres dels germans Jofresa i Villacampa estava servida.
Després dels intents del Real Madrid a l'Open McDonald's de 1988 i del FC Barcelona al 1989 i 1990, el Joventut es proposava ser el primer equip espanyol en derrotar-ne un de l'NBA i, de pas, aconseguir un títol que en les anteriors quatre ocasions que s'havia celebrat s'havien repartit els Milwaukee Bucks, Boston Celtics, Denver Nuggets i New York Knicks.
El partit va ser un exercici de superació de la Penya, que va portar als Lakers al límit, fins el punt que es va decir amb un final polèmic. En els últims segons, l'àrbitre nord-americà va donar la pilota als seus compatriotes en un fora de banda favorable a la Penya, que hagués tingut l'última possessió i que poc abans havia estat a punt d'empatar el matx amb un llançament de Carles Ruf.
L'equip que entrenava Lolo Sainz sempre va donar la cara. Tot i la baixa de Ferran Martínez, un dels pivots titulars, va aconseguir avançar-se al marcador per primera vegada (24-22) en el minut 8 després d'un triple de Villacampa. La Penya, amb un 10/17, va ametrellar l'anella dels Lakers amb els tirs de tres punts i això que estava a 6,75 metres quan al basket FIBA era a 6,25 metres. Els californians només van convertir un dels 11 intents.
El Joventut es va sobreposar als millors minuts de Magic Johnson quan els Lakers es van distanciar fins 19 punts (44-63) després de fer un parcial de 7-24 i va arribar al descans perdent de vuit punts (61-69).
CARLES RUF, FACTOR SORPRESA
A la represa, els Lakers van mantenir l'avantage, gairebé sempre superior als 10 punts, però el Joventut no es va rendir. Els verd-i-negres no tenien res a perdre i es trobaven còmodes a la pista.
L'aparició de Ruf al tercer quart, en substitució de l'eliminat Morales, va ser el factor sorpresa amb el que ningú hi comptava. L'ala-pivot barceloní va fer 11 punts (amb 3/4 tirs de dos i 1/1 triple) i va agafar 5 rebots en 15 minuts en la que és l'actuació més destacada de la seva carrera esportiva.
Mike Dunleavy, el tècnic dels Lakers, va acabar el partit amb l'artilleria pesada a la pista per evitar que la Penya protagonitzés una sorpresa que l'àrbitre nord-americà se'n va encarregar de frustrar aportant el seu gra de sorra.
ANOTADORS
Montigalà Joventut, 114 (30+31+28+25): R. Jofresa (15), Villacampa (23), Pressley (14), Thompson (17), Morales (11) -cinc inicial-; Ruf (11), T. Jofresa (8), Pardo (2) i M. Smith (13).
Los Angeles Lakers, 116 (32+37+31+16): Magic Johnson (16), Scott (22), Worthy (22), Perkins (12), Divac (10) -cinc inicial-; Threatt (2), Smith (2), Campbell (11), AC Green (19) i Haley (0).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada