Dos dels fets
més rellevants de la història del Joventut han tingut lloc a milers de
quilòmetres de Badalona. Si el 21 de abril de 1994, a Tel Aviv, la Penya es
convertia en el primer club català en aconseguir l’Eurolliga, el 18 de
noviembre de 1975 –avui fa 40 anys-, a la ciutat alemanya de Wolfenbutel, el
nord-americà Frank Costello feia el seu debut oficial amb l’equip badalonÃ, obrint
el camà a la presència ininterrumpuda de jugadors estrangers a la primera
plantilla.
La
incorporació de Costello va ser una de les decisions més difÃcils de prendre pels
dirigents del Joventut ara fa quatre dècades. Des de la temporada 1973-74 es
permetia comptar amb un jugador estranger a les plantilles del clubs de bà squet
però el Joventut, amb un equip on hi eren Buscató, Santillana i els tres germans Margall,
Estrada o Escorial, hi va renunciar. Va ser aquella la temporada en la que
Walter va fitxar pel Madrid, Ed Johnson pel Manresa i Héctor Blondet pel Barça.
I la mateixa en la que Frank Costello, un ros de 2,01 metres, arribava de
la mà de Guifré Gol al CÃrcol Catòlic, que feia el seu debut a la Lliga Nacional. Amb
el Sant Josep, eren tres equips badalonins a l’elit del bà squet español.
Costello va
jugar durant dues temporades al CÃrcol. La seva integració a Badalona va ser tal
que es va casar amb una badalonina, la qual cosa va fer menys traumà tic el seu
fitxatge pel Joventut a l’estiu de 1975, tot i l’interès de Ranko Zerevica per
incorporar-lo al Barça. “Costello? Per mà podrÃa venir ara mateix. És un
element extraordinari, que te un lloc en el nostre equip. Però manca saber si
el CÃrcol Catòlic accediria al fitxatge”, declarava el tècnic iuguslau, mort el
passat 29 d’octubre.
Frank Costello
signava contracte amb el Joventut l’1 de setembre de 1975, però en contra de la
creença popular no va esdevenir el primer jugador estranger de la historia del
club. Aquest honor correspon a Cuello, un porto-riqueny que va arribar a la
temporada 1961-62 procedent del Barça juntament amb els germans MartÃnez, Alfonso i José
Luis, després que el llavors president del club blaugrana, Emili
Llaudet, eliminés la secció de bà squet per deficità ria.
Costello, no
obstant, es va convertir en el jugador que va obrir la porta a la contractació
de d’estrangers en el Joventut. Des del seu fitxatge, el 1975, l’equip
verd-i-negre no ha deixat de comptar amb jugadors foranis a la seva plantilla,
alguns tan extraordinaris com el iugoslau Zoran Slavnic o els nord-americans Al
Skinner, Reggie Johnson, Corny Thompson o Elmer Bennett. Igualment n’hi han
passat alguns que no han deixat petjada i que es van haver de ‘tallar’ per baix
rendiment.
Si el 1975 el
Joventut va trencar amb la tradició de jugar únicament amb jugadors nacionals
va ser en part empentat pels seus mà xims adversaris, el Real Madrid i el
Barcelona, que no només comptaven amb un estranger sino que també tenien jugadors nacionalitzats
a les seves plantilles. Els
blancs, a Wayne Brabender i Clifford Luyk i el Barça a Norman Carmichael i Charles
Thomas. A l’entorn de la Penya es va
obrir un debat sobre la conveniència de fitxar un jugador estranger. Al febrer
de 1974 la directiva no ho tenia gens clar. En el seu butlletà informatiu, el
club badalonà es preguntava “quin tipus d’ ‘esport’ seria el nostre, si
nacionalitzesim un parell d’americans i completarem la plantilla amb un altres
estranger, segons s’ha autoritzat recentment i que no seria estrany que se
seguÃs autoritzant”.
En la seva primera temporada com a verd-i-negre, Costello no va jugar la Lliga,
només la Copa Korac. Hi havia una normativa que impedia aliniar durant un any a
la Lliga els jugadors estrangers fitxats d’altres clubs espanyols, una altra
circumstà ncia que va afavorir que el aficionats més crÃtics a l’aperturisme
abanderat per Daniel Fernández, l’home fort de la junta d’Antoni Mas Vilalta,
acabessin plegant-se a la realitat.
El dia del seu debut oficial, el Joventut va aconseguir una cómoda victòria
per 81-93 contra el Wolfenbuttel, un equip alemany d’aprop de Brunswick.
Costello va fer 15 punts i va declarar que no s’havia sentit “Integrat
totalment” al joc de l’equip.
D’aquell curs que ara es compleixen 40 anys, Costello només va jugar 10
partits oficials, l´´ultim contra el Chinamartini, que va eliminar al Joventut
a les semifinals per un sol punt de diferència al remuntar a Torà (79-54) el
107-83 que s’havia produit al partit de Badalona.
CLINTON MORRIS, EL PRIMER ENTRENADOR ESTRANGER
Al llarg de la seva historia, el Joventut ha tingut cinc entrenadors
estrangers. El primer d’ells, el nord-americà Clinton Morris, va arribar a
Badalona a la temporada 1972-73 per recomenació de Josep LluÃs Cortés, que
després de tres anys com entrenador del primer equip es va convertir en el
director esportiu, una figura que era tota una novetat en aquells temps.
Morris era profesor-entrenador del Broward Community College i a més de
dirigir el primer equip i millorar els fonaments dels pivots va aconseguir
formar un dels millors equips juniors de l’època encapçalat per Josep Maria
Margall.
Més endavant, els altres tècnics estrangers que han passat pel Joventut han
sigut els també nord-americans Jack Schrader (1982-83), exjugador del Mataró i
del Cotonifici, que tenia llicència per jugar la Copa Korac i Herb Brown
(1989-90), i els iuguslaus Zeljko Obradovic (1993-94), que va conduir a la
Penya a guanyar el tÃtol de l’Eurolliga, i Zoran Slavnic (1996), que es va fer
cà rrec de l’equip durant uns mesos en substitució de Joaquim ‘Pistol’ Costa.
Cap d’ells va estar-hi més d’un any.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada