BENVINGUT MR. COSTELLO!

Dos dels fets més rellevants de la història del Joventut han tingut lloc a milers de quilòmetres de Badalona. Si el 21 de abril de 1994, a Tel Aviv, la Penya es convertia en el primer club català en aconseguir l’Eurolliga, el 18 de noviembre de 1975 –avui fa 40 anys-, a la ciutat alemanya de Wolfenbutel, el nord-americà Frank Costello feia el seu debut oficial amb l’equip badaloní, obrint el camí a la presència ininterrumpuda de jugadors estrangers a la primera plantilla.

La incorporació de Costello va ser una de les decisions més difícils de prendre pels dirigents del Joventut ara fa quatre dècades. Des de la temporada 1973-74 es permetia comptar amb un jugador estranger a les plantilles del clubs de bàsquet però el Joventut, amb un equip on hi eren  Buscató, Santillana i els tres germans Margall, Estrada o Escorial, hi va renunciar. Va ser aquella la temporada en la que Walter va fitxar pel Madrid, Ed Johnson pel Manresa i Héctor Blondet pel Barça. I la mateixa en la que Frank Costello, un ros de 2,01 metres, arribava de la mà de Guifré Gol al Círcol Catòlic, que feia el seu debut a la Lliga Nacional. Amb el Sant Josep, eren tres equips badalonins a l’elit del bàsquet español.

Costello va jugar durant dues temporades al Círcol. La seva integració a Badalona va ser tal que es va casar amb una badalonina, la qual cosa va fer menys traumàtic el seu fitxatge pel Joventut a l’estiu de 1975, tot i l’interès de Ranko Zerevica per incorporar-lo al Barça. “Costello? Per mí podría venir ara mateix. És un element extraordinari, que te un lloc en el nostre equip. Però manca saber si el Círcol Catòlic accediria al fitxatge”, declarava el tècnic iuguslau, mort el passat 29 d’octubre.

Frank Costello signava contracte amb el Joventut l’1 de setembre de 1975, però en contra de la creença popular no va esdevenir el primer jugador estranger de la historia del club. Aquest honor correspon a Cuello, un porto-riqueny que va arribar a la temporada 1961-62 procedent del Barça juntament amb els germans Martínez, Alfonso i José Luis, després que el llavors president del club blaugrana, Emili Llaudet, eliminés la secció de bàsquet per deficitària.

Costello, no obstant, es va convertir en el jugador que va obrir la porta a la contractació de d’estrangers en el Joventut. Des del seu fitxatge, el 1975, l’equip verd-i-negre no ha deixat de comptar amb jugadors foranis a la seva plantilla, alguns tan extraordinaris com el iugoslau Zoran Slavnic o els nord-americans Al Skinner, Reggie Johnson, Corny Thompson o Elmer Bennett. Igualment n’hi han passat alguns que no han deixat petjada i que es van haver de ‘tallar’ per baix rendiment.

Si el 1975 el Joventut va trencar amb la tradició de jugar únicament amb jugadors nacionals va ser en part empentat pels seus màxims adversaris, el Real Madrid i el Barcelona, que no només comptaven amb un estranger  sino que també tenien jugadors nacionalitzats a les seves plantilles. Els blancs, a Wayne Brabender i Clifford Luyk i el Barça a Norman Carmichael i Charles Thomas. A l’entorn de la Penya es va obrir un debat sobre la conveniència de fitxar un jugador estranger. Al febrer de 1974 la directiva no ho tenia gens clar. En el seu butlletí informatiu, el club badaloní es preguntava “quin tipus d’ ‘esport’ seria el nostre, si nacionalitzesim un parell d’americans i completarem la plantilla amb un altres estranger, segons s’ha autoritzat recentment i que no seria estrany que se seguís autoritzant”.

En la seva primera temporada com a verd-i-negre, Costello no va jugar la Lliga, només la Copa Korac. Hi havia una normativa que impedia aliniar durant un any a la Lliga els jugadors estrangers fitxats d’altres clubs espanyols, una altra circumstància que va afavorir que el aficionats més crítics a l’aperturisme abanderat per Daniel Fernández, l’home fort de la junta d’Antoni Mas Vilalta, acabessin plegant-se a la realitat.

El dia del seu debut oficial, el Joventut va aconseguir una cómoda victòria per 81-93 contra el Wolfenbuttel, un equip alemany d’aprop de Brunswick. Costello va fer 15 punts i va declarar que no s’havia sentit “Integrat totalment” al joc de l’equip.

D’aquell curs que ara es compleixen 40 anys, Costello només va jugar 10 partits oficials, l´´ultim contra el Chinamartini, que va eliminar al Joventut a les semifinals per un sol punt de diferència al remuntar a Torí (79-54) el 107-83 que s’havia produit al partit de Badalona.

 

CLINTON MORRIS, EL PRIMER ENTRENADOR ESTRANGER

Al llarg de la seva historia, el Joventut ha tingut cinc entrenadors estrangers. El primer d’ells, el nord-americà Clinton Morris, va arribar a Badalona a la temporada 1972-73 per recomenació de Josep Lluís Cortés, que després de tres anys com entrenador del primer equip es va convertir en el director esportiu, una figura que era tota una novetat en aquells temps.

Morris era profesor-entrenador del Broward Community College i a més de dirigir el primer equip i millorar els fonaments dels pivots va aconseguir formar un dels millors equips juniors de l’època encapçalat per Josep Maria Margall.

Més endavant, els altres tècnics estrangers que han passat pel Joventut han sigut els també nord-americans Jack Schrader (1982-83), exjugador del Mataró i del Cotonifici, que tenia llicència per jugar la Copa Korac i Herb Brown (1989-90), i els iuguslaus Zeljko Obradovic (1993-94), que va conduir a la Penya a guanyar el títol de l’Eurolliga, i Zoran Slavnic (1996), que es va fer càrrec de l’equip durant uns mesos en substitució de Joaquim ‘Pistol’ Costa. Cap d’ells va estar-hi més d’un any.