Cinc dels 17 rivals del Joventut a la Lliga ACB compten amb un entrenador que ha tingut un pas previ per la Penya, ja sigui com a tècnic o com a jugador. Sito Alonso (Dominion), Aíto (Gran Canària), Joan Plaza (Unicaja) i Pedro Martínez (Valencia) -que a més compta amb Carles Duran d'ajudant- formen part d'aquest primer grup i Zan Tabak, l'expivot croat que dirigeix el Montakit, te una relació amb el Joventut per haver-hi jugat durant dues temporades.
Tabak, un 2,13 dominant a la zona, va ser un pivot molt cotitzat a la década dels 1990. Tres vegades campió d'Europa amb la Jugoplastika de Kukoc i Radja, el 1994 va iniciar la seva aventura a l'NBA. Els Houston Rockts, on va ser suplent d'Olajuwon, va ser el seu primer club, amb el que va guanyar l'anell de campió. Un any després va ser inclòs al draft d'expansió de l'NBA i va fitxar pels Toronto Raptors (1995-98). També va jugar als Celtics (1998) i a Indiana (1999-2001), amb el que va ser finalista contra els Lakers.
A Europa, a més de la Jugoplastika, va jugar amb dos equips italians, el Libertas Livorno (1992-93) i el Recoaro Milà (1993-94), abans de marxar a l'NBA. També ho va fer en el Fenerbahçe el curs 1998-99, entre les seves etapes a Boston i Indiana.
Els Pacers van ser el seu últim club a Estats Units. "Volia tornar a Europa perquè amb 31 anys sentía que la meva carrera anava arribant al final. No volia acabar sent un més a l'equip, volia sentir-me un jugador important", i per això va aterrar a la Lliga ACB per fitxar pel Madrid.
Era a la temporada 2000-01, en la que els blancs vivien una fase de transició (entre 1994 i 2004 només van guanyar una Lliga) i els canvis de jugadors i entrenadors eren freqüents. Tabak va tenir d'entrenador Scariolo i va conviure en una plantilla en la que hi havia tres jugadors més per sobre els 2,10 m (Tarlac, Hernández-Sonseca i Lampe). Van acabar en cinquè lloc.
Tot i que els números de Tabak en el Madrid van ser remarcables (9,9 punts i 7 rebots per partit), la seva aportació l'any següent a la Penya va ser encara superior (13,1 punts i 7,7 rebots) en un joc interior que completaven Bueno, Shirley i Labeyrie. L'equip entrenat per Manel Comas va ser setè.
A la seva segona temporada a Badalona, la 2003-04, Tabak va tenir d'entrenador a Aíto (que iniciava una etapa de cinc anys a la Penya) i tot i els problemas físics cada vegada més evidents va jugar una mitjana de gairebé 28 minuts (quatre menys que la temporada anterior) amb una estadística de 12,1 punts i 7,1 rebots per partit.
L'últim club de Tabak a l'ACB i de la seva carrera com a jugador va ser l'Unicaja. Scariolo, que l'havia dirigit al Madrid, el va recuperar a mitja temporada, però només va aguntar sis partits amb unes mitjanes molt discretes (14 minuts, 5,5 punts i 3,3 rebots). La seva aportació a la final de la Copa del Rei també va ser molt fluixa (0 punts i 0 rebots en 13'4" de joc), però l'Unicaja va derrotar el Madrid de Maljkovic per 80-76 i es va adjudicar el seu únic títol d'aquesta competició.
EL MONTAKIT, UN RIVAL INCÒMODE
El potencial del Montakit Fuenlabrada presenta al proper rival de la Penya com un equip assequible, i més a Badalona, però com ha recordat Salva Maldonado, els madrilenys han aconseguit guanyar en tres de les quatre últimes visites a l'Olímpic. Abans de l'àmplia victoria (85-65) de la temporada passada, Maldonado no havia aconseguit vèncer el seu exequip a Badalona, ja que el Fuenla s'havia imposat per 62-73 (temporada 2011-12), 86-92 (temporada 12-13) i 76-79 (temporada 13-14), amb Ayón (18 punts), Feldeine (29) i Arnold (21), com a principals botxins. L'últim d'aquests partits es va resoldre en una pròrroga on només es van anotar set punts: 2-5.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada