L'Escola de Bàsquet, on els nens a partir de quatre anys comencen a aprendre les nocions bàsiques d'aquest esport, és sens dubte una de les principals senyes d'identitat del Joventut. Durant el seu recorregut per les categories inferiors tots ells somien en arribar un dia al primer equip i pels aficionats és un orgull veure com algún d'aquests nois acaben formant part de la plantilla de l'equip sènior, com ara Llovet, Ventura, Vidal, Miralles i Abalde.
La pedrera segueix sent el gran viver del primer equip, però no sempre s'aconsegueix formar jugadors per nodrir la primera plantilla. Fer-ho des d'abaix de tot, des del mini i havent passat per totes les categories de formació del club, és gairebé utòpic, ja que desde que l'Escola es va posar en marxa a la década dels 1970 només un sol jugador ho ha aconseguit: Pau Ribas.
Pau Ribas, fill de Jordi Ribas (integrant de la plantilla del Joventut que va guanyar la Lliga 1977-78), és un d'aquells verd-i-negres de socarrel que a base d'esforç i de moltes hores a les pistes annexes i al gimnàs ha aconseguit convertir-se en un dels millors jugadors de la Lliga ACB. El seu fitxatge pel FC Barcelona per a les properes tres temporades ho acredita.
Ribas va debutar al primer equip de la Penya el 20 d'octubre de 2005 de la mà d'Aito García Reneses, quan pertanyia al Prat i era un dels jugadors vinculats. Però no va ser fins dos anys més tard quan es va consolidar al primer equip de manera definitiva, alternant les posicions de base i escorta, i mostrant-se com una amenaça en els llançaments de tres punts, amb un 51% d'encert (41/81) en la seva primera temporada sencera a l'ACB.
Integrant de la històrica 'Triple R', amb Rudy i Ricky, Pau Ribas va jugar una temporada més amb el Joventut, la 2008-09, amb Sito Alonso com entrenador, però a l'estiu de 2009, amb 22 anys, se'n va anar al Baskònia deixant un regust agredolç entre l'afició badalonina: "M'agradaria valorar l'esforç que ha fel el club per mi, tant en Jordi Villacampa com en Jordi Cairó, així com el que jo he fet pel club, però desgraciadament aquest esforç mutu no ha provocat que les dues parts ens entenguem", va dir a l'acomiadar-se mitjançant un comunicat.
Ribas va acreditar a la Penya una mitjana de 7,5 punts, 1,7 assistències, 18,6 minuts i 7 de valoració durant les dues temporades senceres al primer equip.
Ara, després de tres temporades al Baskònia (5,8 punts, 1,7 assistències, 18,6 minuts i 6,3 valoració) i unes altres tres al València (9,5 punts, 3,1 assistències, 22,1 minuts i 11,2 valoració), Ribas jugarà en el Barça, l'equip que durant els seus anys de formació a la Penya havia estat el seu gran rival.
EL VUITÈ CANTERÀ VERD-I-NEGRE DEL BARÇA
Tot i que el FC Barcelona ha aprofitat històricament la feblesa económica del Joventut per endur-se al Palau alguns dels millors jugadors verd-i-negres, en els darrers 40 anys només són vuit els jugadors sorgits dels equips inferiors de la Penya que han acabat al primer equip del Barça. I no sempre hi han arribat de forma directa.
El 1979, Joan Ramon Fernández va deixar un Joventut que un anys abans havia trencat l'hegemonia del Real Madrid guanyant la Lliga per anar-se'n al Barça amb Antoni Serra, l'entrenador de l'històric equip que liderava Slavnic. La irrupció d'Epi, Sibilio i Ansa en un equip en el que també hi havia Flores va fer que Fernández no brillés en el Barça i que tres anys després se n'anés al Granollers on va recuperar la confiança en el seu canell.
Serra va comptar més endavant amb un altre excanterà de la Penya que formava part de l'equip campió de la Lliga 77-78. Lluís Miquel Santillana, que havia deixat el Joventut després d'aixecar el títol de campió de la Korac el 1980 en aquella vibrant final contra el Carrera, en la que Joe Galvin va forçar la pròrroga amb una cistella a l'últim segon, es va comprometre amb el Barça el 1982 quan jugava en el Cartagena, a la tercera categoría del bàsquet espanyol, per tractar de solucionar els seus problemas econòmics. Santillana va estar només dos anys al Barça, però a la primera temporada un palmeig seu va donar la victoria al Barça contra el Madrid i va forçar el desempat a Oviedo, on es van imposar els blaugrana.
No va ser fins 1990 quan el Barça se'n va endur un altre jugador crescut a la Penya, José Antonio Montero. Tot i que pròpiament no és un producte dels equips inferiors del Joventut (va arribar amb 16 anys procedent de l'Estudiantes per incorporar-se directament a l'equip sénior que entrenava Manel Comas) sí es pot considerar que encara estava en periode de formació. Montero va jugar durant nou anys al primer equip de la Penya i set al Barça, on el seu rendiment poques vegades va ser igual al que havia exhibit a Badalona.
La parella de bases Montero-Rafa Jofresa, un contrapunt entre el base alt de futur i el base clàssic que tant va fer vibrar l'afició de la Penya, va tornar a ser una realitat la temporada 96-97 quan el 5 verd-i-negre va fitxar pel Barça. Els dos antics companys només van coincidir aquell curs, ja que Montero va marxar al Llemotges al final de temporada. Jofresa només s'hi va estar dos anys a Can Barça. Al 2000 va tornar a Badalona després d'una temporada pont al Girona.
Si bé el Barça ha comptat amb exjugadors verd-i-negres com Miguel Ángel Estrada, Víctor Escorial, Andrés Jiménez, Marcelinho Huertas o Lubos Barton, que han triomfat a Badalona sense haver sortit de la pedrera, o Xavi Fernández, que es va formar a L'Hospitalet i no va arribar al primer equip de la Penya, també n'ha tingut algun que va tenir un pas fugaç pel sénior del Joventut. És el cas de Roger Grimau, a qui Alfred Julbe va descartar en benefici de Josep Pacreu, i el 2001 va fitxar pel Barça després del seu pas pel Lleida.
Ricky Rubio, per qui va pagar 3,6 milions d'euros l'estiu de 2009 perquè només s'estigués dos anys al primer equip, i Marko Todorovic, el 2012, quan encara tenia fitxa amb el CB Prat, són els últims canterans de la Penya que han jugat en el Barça abans que a finals de setembre o a principis d'octubre s'estreni Pau Ribas.
DE CANTERANS DE LA PENYA, AL BLAUGRANA
En els últims 35 anys, el Barcelona ha tingut gairebé sempre en el seu primer equip a un jugador, com a mínim, format als equips inferiors del Joventut. De Joan Ramon Fernández a Pau Ribas, aquesta ha estat la presència dels jugadors del planter de la Penya temporada per temporada. A la segona columna, s'indiquen els jugadors que també han jugat a la Penya, però que no han estat formats a les categories inferiors.
NOTA: Com consta una línies més amunt, Montero no és un producte de la pedrera de la Penya sinó de l'Estudiantes, però se'l pot considerar canterà pel fet que quan va fitxar pel Joventut, amb 16 anys, ja per jugar al primer equip, encara estava en periode de formació.
TEMPORDA CANTERANS EXJOVENTUT
- 79-80 J. R. Fernández
- 80-81 J. R. Fernández
- 81-82 J. R. Fernández
- 82-83 Santillana
- 83-84 Santillana
- 84-85
- 85-86
- 86-87 Jiménez
- 87-88 Jiménez
- 88-89 Jiménez i Crespo
- 89-90 Montero Jiménez i Crespo
- 91-92 Montero Jiménez
- 92-93 Montero
- 93-94 Montero Crespo, Jiménez i X. Fdez.
- 94-95 Montero Jiménez i X. Fernández
- 95-96 Montero Jiménez i X. Fernández
- 96-97 Montero i Jofresa Jiménez i X. Fernández
- 97-98 Jofresa Jiménez i X. Fernández
- 98-99
- 99-00
- 00-01
- 01-02
- 02-03
- 03-04 Grimau
- 04-05 Grimau
- 05-06 Grimau
- 06-07 Grimau
- 07-08 Grimau
- 08-09 Grimau Barton
- 09-10 Grimau i Rubio Barton
- 10-11 Grimau i Rubio Barton
- 11-12 Marcelinho
- 12-13 Todorovic Marcelinho
- 13-14 Todorovic Marcelinho
- 14-15 Marcelinho
- 15-16 Ribas
FOTOS: Marca/FC Barcelona Lassa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada