Amb un homenatge conjunt amb Emiliano, amb partits a Badalona i Madrid, Nino Buscató va dir adéu al basquet el juny de 1973, tres mesos abans que amb la selecció espanyola acabés guanyant la medalla de plata a l'Eurobasket de Barcelona, un dels gran èxits que va aconseguir com a jugador. Amb 33 anys plegava el qui era considerat el millor jugador del bàsquet català, un avançat al seu temps que va jugar al Pineda, Barcelona, Aismalibar i les últimes 11 temporades al Joventut, on reconeix que va viure els seus millors anys i amb qui va guanyar una Lliga i una Copa "amb el hàndicap que érem un equip que jugava sense estrangers".
Mentre el Madrid, amb la connivència del règim franquista, aconseguia aliniar a jugadors estrangers com Burgess, Aiken, Luyk, Brabender o Walter -el que el Barça acabaria fent anys després amb Albi Grant, Carmichael o Thomas-, el Joventut lluitava amb un equip forjat des de les categories inferiors per trencar l'hegemonia blanca. Ho va aconseguir a la temporada 1966-67 quan va guanyar la primera Lliga de la seva història amb Buscató com a líder a la pista i Eduard Kucharski a la banqueta.
Buscató compleix aquest dimarts 75 anys deixant pel record una trajectòria esportiva marcada per les dificultats. Fins els 27 anys va compaginar el bàsquet amb l'ofici de forner, ja que els seus pares tenien un forn a PIneda, Can Nino. D''aquí ve l'apel.latiu amb el que encara se'l coneix avui. Quan va fitxar pel Barça el 1957, la seva mare va posar com a condició que seguís vivint i treballant a Pineda. Cada dia arribava d'entrenar a les dotze de la nit i es posava a fer pa fins a les set del matí. Dormia fins les dues, dinava i se n'anava a agafar el tren fins a Barcelona i el tramvia fins Les Corts per anar a entrenar. "I sense cap problema, m'agradava", reconeix Buscató.
La passió per l'esport va fer que de petit jugués indistintament a futbol, bàsquet i hàndbol i practiqués l'atletisme. "En un sol dia vaig arribar a disputar tres finals del torneig comarcal, amb escoles entre Arenys i Blanes. Als catorze anys no et canses mai! El futbol se'm donava bé, era un interior retrassat. Però en un partit de rivalitat amb el Calella em vaig llançar a rematar en planxa i em van obrir el cap. 'Noi, això s'ha acabat! -em va dir la meva mare-. Dedica't al bàsquet", recordava Buscató el 2004 a 'La Vanguardia'.
Tot i que llavors no es podia viure del bàsquet -la seva primera fitxa en el Barça va ser de 5.000 pessetes (30 euros)... anuals!-, quan Enric Llaudet va reconvertir les seccions en amateurs per poder fer front a les despeses de la construcció del Camp Nou i els blaugrana van baixar a Provincial, Nino va fitxar per l'Aismalibar. "Era el moment àlgid de la meva carrera i volia seguir jugant a la Lliga Nacional", recordava a Julián Felipo en la col.lecció d'històrics de la Lliga Nacional d'acb.com. A l'equip de Montcada es va acabar de formar com a jugador entrenat per Eduard Kucharski.
Quatre anys després, i també per problemes de continuitat de l'equip, Buscató va marxar amb Kucharski a la Penya. I va ser a Badalona on es va realitzar plenament com a jugador. "Durant tot el temps que vaig estar a la Penya vam jugar sense estrangers i això era un hàndicap perquè la resta d'equips començaven a fitxar-los. Malgrat tot, vam ser competitius i al Madrid li vam guanyar una Lliga i una Copa, i vam estar a punt de guanyar-li unes quantes més si no hagués estat pel bàsquet-average", recordava Nino a acb.com.
Davant les ofertes del Madrid, Buscató es va mantenir fidel al Joventut, on es respirava un ambient de comunió amb els aficiontas en torn el bar de'n Joan Mas al mateix pavelló de La Plana. L'equip blanc li va fer ofertes temptadores i fins i tot van desplaçar-se un parell de cops a Pineda per intentar convence'l. "Saporta i Ferrándiz sempre em van dir que tenia les portes obertes però jo em trobava molt a gust al Joventut, entenia molt bé la filosofia del club", explicava Buscató. "Saporta em va arribar a posar un xec en blanc, però per a mi el més important era seguir aprenent al costat de Kucharski".
Buscató era considerat aleshores l'abanderat del bàsquet espanyol, juntament amb una altra llegenda, el madridista Emiliano, amb qui per uns mesos no va coincidir a l'Aismalibar. El Nino va ser un implacable director de joc i un gran llançador de llarga distància en una època en que no existien les cistelles de tres punts. Va ser pioner en el tir en suspensió a Espanya, que havia vist a Jerry West als Jocs Olímpics de Roma'60 jugant amb la selecció espanyola amb la qual va ser 224 (sempre havien estat 222, però n'han aparegut dos més en una relació oficial) vegades internacional.
Després de retirar-se, Buscató va probar sort a las banquetes formant tàndem amb el seu mestre Eduard Kucharski. Van dirigir el Barcelona i el Joventut, sense èxit. Es diu que el fet que el Nino sigui tan bona persona el va condemnar al fracàs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada