Dissabte es compleixen 25 anys del segon dels cinc títols europeus que te la Penya. Un èxit amb un valor per sí mateix però que alhora va significar el punt d'inflexió per una generació que semblava destinada a perdre finals. La Korac del 1990 va obrir el periode més exitós de la historia del Joventut, que fins el 1994 va afegir al seu palmarès dos títols de la Lliga ACB i el de l'Eurolliga de 1994.
Enrere quedaven les frustracions que havien marcat la generació de Villacampa, Montero i Rafa Jofresa, que fins aleshores s'havia quedat a les portes de guanyar un bon grapat de títols. La Penya havia estat finalista de la Lliga ACB el 1985 i el 1987, de la Copa el 1985, 1986 i 1987 i de la Recopa d'Europa el 1988. A més, l'equip arribava estigmatitzat per la derrota a l'haver perdut un mes abans, i contra pronòstic, la final de Copa contra el CAI Saragossa, a Las Palmas.
La Penya va afrontar la final contra l'Scavolini amb la novetat de Pedro Martínez a la banqueta. El tècnic barceloní, ajudant de Herb Brown, es e va fer càrrec de l'equip el 9 de març, en mig de l'eliminatòria de semifinals contra el Bosna. Dos dies després del partit d'anada a Sarajevo (90-90), la Penya va destituir per sorpresa l'entrenador nord-americà "per la seva manifesta i reiterada falta d'adaptació i entesa amb els diferents estaments del club", segons el comunicat oficial que va difondre l'entitat. Darrera aquesta nota s'amagaven les discrepàncies amb Martínez, la manca de comunicació amb el capità de l'equip, Josep Maria Margall, i un enfrontament directe amb el gerent, Miquel Giró.
Amb un entorn més estable, el Joventut va rematar el Bosna (94-72) en el partit de tornada a Badalona, amb 26 punts de Villacampa i 23 de Montero.
Ara ja només quedava un obstacle per superar, però el potencial de l'Scavolini (campió de la Lliga italiana el 1988 i que també ho acabaria essent aquest 1990) feia témer que la Penya es tornés a quedar a un pam de la glòria. L'equip de la costa adriàtica, que ja s'havia enfrontat a la Penya a la fase de grups, tenia una constitució peculiar, ja que els dos pivots titulars eren italians (els internacionals Walter Magnifico i Ario Costa) i els exteriors nord-americans (Darren Daye i Darwin Cook). El cinc titular el completava el base Andrea Gracis, també internacional per Itàlia.
La final, que llavors es jugava a doble partit, era vista també com un duel entre els dos entrenadors d'elit més joves d'Europa. Si Pedro Martínez afrontava el seu primer gran repte amb 27 anys, a Sergio Scariolo li faltaven quatre dies per fer-ne'n 29. Això no va ser obstacle perquè els dos entrenadors exhibisin una gran maduresa a l'hora de dirigir els seus jugadors en els dos partits, jugats de frec a frec.
A l'anada, el Joventut va aconseguir la victoria per un sol punt de diferencia (98-99) en un partit en el que el triangle Montero (21 punts), Villacampa (29) i Lampley (21) van contrarrestar l'encert anotador de Daye (27), Magnifico (27) i Cook (23). Quedava tot obert pel partit de Badalona una semana més tard.
El pavelló d'Àusies March era ple a rebentar (5.500 espectadors) una hora abans que comencés el partit. Com era previsible va ser un matx molt igualat fins la meitat del segon temps en que es va passar d'un 65-65 a un 76-67, gràcies a l'encert de Montero en els triples. La Penya va eixamplar les diferències fins a un màxim avantatge de 13 punts (90-77) que va administrar fins el final (96-86), amb Montero (28), Villacampa (23) i Reggie Johnson (18) com a màxims anotadors, deixant sense efecte l'encert dels dos canoners nord-americans de l'Scavolini: Cook (28) i Daye (26). La Penya ho havia aconseguit. Nou anys després d'aquell dramàtic 105-104 contra el Carrera Venècia, després que el nord-americà Joe Galvin forcés la pròrroga amb una cistella al límit del temps, l'equip badaloní tornava a proclamar-se campió europeu i, a més, deixava enrere la maledicció de les finals.
ELS ANOTADORS DE LA FINAL
Scavolini-Joventut (98-99)
Pavelló: Pallasport Comunale (5.000 espectadors).
Scavolini, 98 (53+45): Gracis (4), Cook (25), Daye (27), Magnifico (27), Costa (3) -cinc inicial-; Boni (7), Boesso (5) i Zampolini (0).
Joventut, 99 (52+47): Montero (21), Villacampa (29), Lampley (21), R, Johnson (11), Morales (4) -cinc inicial-; Ruf (4), R. Jofresa (6) i Margall (3).
Àrbitres: Zoran Grbac (Iugoslàvia) i Philippe Leemann (SuÏssa).
Joventut-Scavolini (96-86)
Pavelló: Àusies March (5.500 espectadors).
Joventut, 96 (39+57): Montero (28), Villacampa (22), Lampley (17), R, Johnson (18), Morales (4) -cinc inicial-; Ruf (0), R. Jofresa (5), Tomàs Jofresa (2) i Margall (0).
Scavolini, 86 (36+50): Gracis (4), Cook (28), Daye (26), Magnifico (15), Costa (4) -cinc inicial-; Pieri (4), Boni (4) i Boesso (5).
Àrbitres: Alan Richardson (Anglaterra) i Villiam Koller (Txecoslovàquia).
LA TRAJECTÒRIA DE LA PENYA
Eliminatoria prèvia
Monceau (BEL)-Joventut 82-91
Joventut-Monceau 118-87
Lligueta de 1/8 de final
Joventut-Orthez (FRA) 93-76
Zadar (IUG)-Joventut 99-100
Joventut-Scavolini (ITA) 108-92
Orthez-Joventut 78-87
Joventut-Zadar 79-72
Scavolini-Joventut 90-77
Quarts de final
Enimont Livorno (ITA)-Joventut 88-87
Joventut-Enimont Livorno 83-80
Semifinals
Bosna Sarajevo (IUG)-Joventut 90-90
Joventut-Bosna 94-72
Final
Scavolini-Joventut 98-99
Joventut-Scavolini 96-86
Ara ja només quedava un obstacle per superar, però el potencial de l'Scavolini (campió de la Lliga italiana el 1988 i que també ho acabaria essent aquest 1990) feia témer que la Penya es tornés a quedar a un pam de la glòria. L'equip de la costa adriàtica, que ja s'havia enfrontat a la Penya a la fase de grups, tenia una constitució peculiar, ja que els dos pivots titulars eren italians (els internacionals Walter Magnifico i Ario Costa) i els exteriors nord-americans (Darren Daye i Darwin Cook). El cinc titular el completava el base Andrea Gracis, també internacional per Itàlia.
La final, que llavors es jugava a doble partit, era vista també com un duel entre els dos entrenadors d'elit més joves d'Europa. Si Pedro Martínez afrontava el seu primer gran repte amb 27 anys, a Sergio Scariolo li faltaven quatre dies per fer-ne'n 29. Això no va ser obstacle perquè els dos entrenadors exhibisin una gran maduresa a l'hora de dirigir els seus jugadors en els dos partits, jugats de frec a frec.
A l'anada, el Joventut va aconseguir la victoria per un sol punt de diferencia (98-99) en un partit en el que el triangle Montero (21 punts), Villacampa (29) i Lampley (21) van contrarrestar l'encert anotador de Daye (27), Magnifico (27) i Cook (23). Quedava tot obert pel partit de Badalona una semana més tard.
El pavelló d'Àusies March era ple a rebentar (5.500 espectadors) una hora abans que comencés el partit. Com era previsible va ser un matx molt igualat fins la meitat del segon temps en que es va passar d'un 65-65 a un 76-67, gràcies a l'encert de Montero en els triples. La Penya va eixamplar les diferències fins a un màxim avantatge de 13 punts (90-77) que va administrar fins el final (96-86), amb Montero (28), Villacampa (23) i Reggie Johnson (18) com a màxims anotadors, deixant sense efecte l'encert dels dos canoners nord-americans de l'Scavolini: Cook (28) i Daye (26). La Penya ho havia aconseguit. Nou anys després d'aquell dramàtic 105-104 contra el Carrera Venècia, després que el nord-americà Joe Galvin forcés la pròrroga amb una cistella al límit del temps, l'equip badaloní tornava a proclamar-se campió europeu i, a més, deixava enrere la maledicció de les finals.
ELS ANOTADORS DE LA FINAL
Scavolini-Joventut (98-99)
Pavelló: Pallasport Comunale (5.000 espectadors).
Scavolini, 98 (53+45): Gracis (4), Cook (25), Daye (27), Magnifico (27), Costa (3) -cinc inicial-; Boni (7), Boesso (5) i Zampolini (0).
Joventut, 99 (52+47): Montero (21), Villacampa (29), Lampley (21), R, Johnson (11), Morales (4) -cinc inicial-; Ruf (4), R. Jofresa (6) i Margall (3).
Àrbitres: Zoran Grbac (Iugoslàvia) i Philippe Leemann (SuÏssa).
Joventut-Scavolini (96-86)
Pavelló: Àusies March (5.500 espectadors).
Joventut, 96 (39+57): Montero (28), Villacampa (22), Lampley (17), R, Johnson (18), Morales (4) -cinc inicial-; Ruf (0), R. Jofresa (5), Tomàs Jofresa (2) i Margall (0).
Scavolini, 86 (36+50): Gracis (4), Cook (28), Daye (26), Magnifico (15), Costa (4) -cinc inicial-; Pieri (4), Boni (4) i Boesso (5).
Àrbitres: Alan Richardson (Anglaterra) i Villiam Koller (Txecoslovàquia).
LA TRAJECTÒRIA DE LA PENYA
Eliminatoria prèvia
Monceau (BEL)-Joventut 82-91
Joventut-Monceau 118-87
Lligueta de 1/8 de final
Joventut-Orthez (FRA) 93-76
Zadar (IUG)-Joventut 99-100
Joventut-Scavolini (ITA) 108-92
Orthez-Joventut 78-87
Joventut-Zadar 79-72
Scavolini-Joventut 90-77
Quarts de final
Enimont Livorno (ITA)-Joventut 88-87
Joventut-Enimont Livorno 83-80
Semifinals
Bosna Sarajevo (IUG)-Joventut 90-90
Joventut-Bosna 94-72
Final
Scavolini-Joventut 98-99
Joventut-Scavolini 96-86
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada