En l’imaginari col.lectiu dels seguidors del Joventut, i més concretament
els que van assistir al naixement de la Lliga ACB la temporada 1983-84, hi ha
un jugador que va marcar un abans i un després pel que fa al concepte d’esportista-espectacle,
almenys a Badalona. El nord-americà David Russell (New York, 1960), un ala
pivot que es va incorporar a l’equip ja començat el curs per substituir al seu
compatriota Walter Jordan, està considerat un dels jugadors més espectaculars
que han vestit mai la samarreta verd-i-negra. Va guanyar els dos primers concursos
d’esmatxades a l’ACB i és un dels grans ‘matadors’ que ha tingut el club com Mike
Smith o Maceo Baston. Aquest dimarts 13 de novembre es compleixen 35 anys del
seu debut amb la Penya, amb 29 punts i 15 rebots en la victòria dels badalonins
davant el Manresa (113-73).
Russell va ser fitxat per substituir Walter Jordan, que malgrat les seves
bones estadístiques (15,2 punts, 6,1 rebots i 13,1 de valoració en 11 partits)
arrossegava problemes en un turmell des del seu pas per l’NBA, previ a la seva
estada al Miñón Valladolid. En el seu comiat i amb Russell a les graderies d’Ausiàs
March, Jordan va contribuir amb 19 punts a l’ajustada victòria de la Penya
contra el Caja de Ronda (84-80).
El nou jugador verd-i-negre tenia 22 anys quan va fitxar per la Penya per
27.000 dòlars. Havia estat escollit a la segona ronda del draft pels Denver
Nuggets, amb el número 37, però al no aconseguir un contracte garantit tot i els
18 punts i 9 rebots que havia acreditat amb la Universitat de Saint John’s va decidir-se
a fer el salt a Europa.
Russell va superar totes les expectatives en el seu debut amb la Penya. Va
anotar 29 punts (13 cistelles en 24 intents) i va capturar 15 rebots en un
partit rodó per l’equip que aquell estiu havia agafat Aíto en substitució del
nord-americà Jack Schrader. El novaiorquès va deixar bocabadats als seguidors
de la Penya amb les seves espectaculars accions sobre l’anella manresana. “Sé
que al públic li agrada, però ho faig perquè realment m’agrada a mi. Sóc el
primer que gaudeix amb una esmatxada”, va declarar en una entrevista a ‘Nuevo
Basket’ el febrer de 1985 quan era jugador de l'Estudiantes.
David Russell no va poder mantenir les excepcionals estadístiques que va
presentar en el seu partit com a verd-i-negre. Va acabar la temporada amb una
mitjana de 21,7 punts i 7,8 rebots a la fase regular i de 16,8 punts i 8,1
rebots als playoff, però les seves limitacions defensives van barrar-li el pas
a una hipotètica renovació de contracte.
Ell tampoc es va trobar massa a gust a Badalona, segons explicava a ‘Nuevo
Basket’. “Recordo que en el Joventut no m’hi trobava bé, hi havia molta pressió
sobre mi, les crítiques al meu joc eren constants i jo volia demostrar que era
un bon jugador, que la culpa no era meva sinó de tot l’equip i així es feia
molt difícil jugar bé”. I afegia: “A més, era el meu primer any fora de casa i
ho vaig notar, em vaig sentir molt sol a Badalona”.
Russell i el Joventut van separar els seus camins el maig de 1984 després
que la Penya quedés eliminada a les semifinals de la Lliga ACB davant el
Madrid. L’americà va fitxar per l’Estudiantes i durant cinc temporades va
formar amb John Pinone una de les parelles d’estrangers més sòlides i existoses
que es recorden a la competició. El Joventut va canviar els seus foranis
(Russell i Gregg Stewart) i va incorporar el nord-americà Mike Schultz i el
canadenc Gerald Kazanowski.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada